Existís una lenga comuna a totes los Occitans, sosjacenta a l’ensemble de sas varietats localas. Aquelas, per aver de prononciacions divèrsas, possedisson un fons comun largament majoritari de vocabulari, de morfologia e de sintaxi. Es sus aquela basa que se codifica l’occitan de comunicacion, l’occitan d’uèi.