Academia Occitana

Coma se sap, la Glèisa catolica en China es devesida entre « Glèisa patriotica » - « Associacion patriotica dels catolics » - e « Glèisa clandestina ». La primièra, per defendre sos interèsses e son estatut « oficial », acceptèt de denegar sos principis fondamentals. La segonda, marginalizada, qualificada de « sècta eretica », demòra fidèla a sos devers. Totes los observators considèran qu’a l’evidéncia, amb lo temps que caldrà, es aquela que trionfarà e que porgirà una man misericordiosa a sa sòrre desaviada.

Non sabi pas perqué aquò me ven a l’esperit, nimai se i a un rapòrt amb l’occitanisme contemporanèu, los que se tenon a la manjadoira e los autres. Los autres que sabon qu’amb la manjadoira i a totjorn l’estaca.

Coma se compren, los de la Glèisa clandestina non pòdon èsser covidats a participar a de ceremonias comunas, quitament se d’unes de sos representants i pòdon èsser admeses a títol estrictament individual e amb foncion d’alibi. Los de la Glèisa patriotica aurián refusat de compromissions tan perilhosas.

L’Associacion patriotica dels catolics es encargada de far lo ligam amb los organismes oficials e d’assegurar lo respècte de la linha oficiala al dintre de las populacions. E n’i a que s’interrògan sus la nominacion dels prelats - trobaretz pertot de marrits esperits - amb aquela question estranha : « evesques - pastors encargats d’anmas - o mandarins ? ».

Aquí, es un pauc la meteissa causa, levat que los poders an coma linha oficiala de daissar córrer - coma lo guit sense cap - e que la mission plan entenduda de la nòstra Glèisa patriotica es de recampar de personalitats mudas dins d’organismes fantaumas, d’obténer de pòstes d’obligats, de justificar de carrièras, d’ocupar tot l’espandi possible per non far res lo mai longtemps possible. O, dit autrament, d’organizar de malhums d’influéncia pro eficaces per velhar a que res non càmbie. De far virar fins a la fin lo pòble dels cresents dins los sables del desèrt.

J.P.