Academia Occitana

Dialògue amb los paires fondators*

Dialògue amb los paires fondators*

Simon Jude Honnorat (1783-1852) publiquèt en 1846 son Diccionaire provençal-français e en 1848 son Vocabulaire français-provençal. Interèssa despuèi longtemps los occitanistas en rason de sa temptativa precòça de restaurar la grafia classica. Mas non es pas d’aquò que nos tracham uèi. Nos arrestarem sul segond obratge, simple lexic, de bon legir dins son edicion recenta e que cresèm exempt de tota « creativitat ». Son autor, d’efièit, segon un discors convengut despuèi lo sègle precedent, non s’i presenta pas - quina que foguèsse sa pensada prigonda - coma un defensor de l’occitan, mas coma un filantròp socitós de « facilitar als abitants del Miègjorn lo mejan de s’exprimir en francés ». En un mot, non èra dins son prepaus de corregir la lenga parlada : çò que nos porgís es çò que se ditz e los francismes mai pesucs comptan per nosautres coma tant de pròvas… d’autenticitat. Jos lo rovilh, per parlar coma Perbòsc, es per aquò lo metal de la lenga viva, a un moment important de son evolucion, qualques sègles après la granda mutacion fonologica e dins lo temps qu’adoptèt lo vocabulari de la modernitat. Qu’aquelas adaptacions foguèssen de còps malbiaissudas (mas aisidas de corregir), es una evidéncia, mas un espiar objectiu coneisserà qu’èran dins la bona dralha. E son uèi generalizadas a cò dels occitanofòns dits « naturals ».

Per esclairar de problèmas tocant als mots « sabents » (1) - comuns a totas las varietats de la lenga - e encara debatuts a l’ora d’ara, prendrem tres exemples essencials : l’usatge del sufixe -tor (-ator, -itor, -utor) ; lo del sufixe -ògue ; lo de la « e » de sosten aprèp la finala-m. Los confrontarem puèi a las solucions prepausadas per Frederic Mistral, Loís Alibèrt e los lexicografes contemporanèus.

L’agitator

o « quand Honnorat e Alibèrt an rason ».

Dins son diccionari de 1846, Honnorat presenta de còps que i a mai d’una possibilitat (-aire, -ador, -atur) per traduire lo sufixe -teurfrancés mas sola la darrièra, un francisme, es confirmada pels diccionaris anteriors - e la lenga parlada de uèi - e totas remandan a la solucion « -tour » (-tor). Dins lo diccionari de 1848, solas apareisson lasditas fòrmas en « -tour » amb un centenat d’exemples (2). Aquí-ne un escapolon : « admiratour », « agitatour », « collaboratour », « competitour », « compilatour », « fournicatour », « indicatour », « interlocutour », « pacificatour », « regeneratour »… Aquel tractament logic, per de mots manlevats dirèctament al latin o adaptats sus aqueles modèls, s’inscriu dins una tradicion millenària de l’occitan : « creator » (Boèci 995), « predicator » (P. Cardenal, s. XIII), « tutor/tutritz » (Bearn, 1343), « auditor/auditritz » (1373), « fondator » (1460), « afevator » (1486), « creator » (P. de Garròs, 1565)…(3).  Dins lo lexic d’Honnorat, per aquò, los femenins son formats en « -triça », a l’imitacion del francés, al lòc del -tritz tradicional. Lo catalan modèrne qu’a adoptat los sufixes castelhans en -dor/-dora consèrva qualques indicis de sa tradicion pròpria : « actriu », « cantatriu » (equivalents de « actritz », « cantatritz »)…

Quand Frederic Mistral (1830-1914) publica en 1878 son Tresor dóu Felibrige en s’apiejar suls trabalhs d’Honnorat, trantalha sus la question dels sufixes per formar de substantius « sabents ». Sa preferéncia - contra l’emplec socializat que per el benlèu, revèrta tròp lo francés - va dins lo sens dels sufixes populars -aire e -adour e causís lo sufixe « sabent » « -atour » sonque se tròba al mot en question una atestacion literària. Per el, los femenins dels sufixes en -aire se fan en « -airo », « -airis » e « -arello » ; lo del sufixe « -dour » / « -dou » se fa en « -douro », en « -douo » o en « -douiro » (!) ; lo del sufixe « sabent » en « -atour » se fa arbitràriament en « -atouro ». Aital trobam dins Mistral, per seguir la lista dels substantius d’Honnorat : « amiradou, ouiro (sic) » e « amiraire, arello, airo » ; « agitaire » ; « coullaboradou (-o) » ; « coumpetitour (-ro) » ; « compilaire » ; « fournicaire » ; « endicaire » ; « interloucutour (-ro) » ; « pacificaire » ; « regeneraire » ; « usurpaire »… (4). Aquel vocabulari forraborra, lo poèta non l’emplegarà gaire dins sas òbras literàrias, mas influenciarà Simin Palay (1874-1965). Dins son Dictionnaire du béarnais et du gascon modernes (1961), l’escrivan gascon notarà : « amiradoù, -re » ; « agitatoù, -re » ; « coullabouradoù, -re » ; « competitoù, -re » ; « coumpilayre » ; « fournicàyre » ; « endicàyre » ; « enterloucutoù, re » ; « pacificatoù, -re », « regeneradoù, -toù, -ràyre » ; « usurpadoù, -toù, -re, -pàyre »…

Aital se fan las « tradicions linguisticas » provençalas e gasconas, devòtament « respectadas » per de ferotges gardians dels temples. Aquí l’origina dels « *admiratora », « *agitaire », « *compilaire », « *fornicaire », « *endicaire », « *enterlocutor, -tora », « *pacificaire », « pacificatora », « regeneraire » e autras « admiradoira »… que fan flòri dins la premsa e los diccionaris contemporanèus. Amb sovent de creacions novèlas coma « *collaboraire » o melhor « *colauraire »… E ieu que n’èri demorat a la « trobairitz » e a la « manhanarèla », aquí la « *fornicairitz » e la « *fornicarèla »…

Prenent pretèxte d’un malaürós « fondador », dins lo diccionari postume d’Alibèrt, d’unes nos prepausan, dins la seguida de qualques mots del registre « popular » - d’una « sabor netament arcaïca » segon lo meteis Alibèrt -, los estranhs « *admirador », « *agitador », « *collaborador » e « *compilador » que maridan sense dificultat amb « admiracion », « agitacion », « collaboracion », « compilacion » etc. Totun, avèm escapat als « *admirason », « *agitason », « *collaborason »…, mas pas a las confusions del tipe « *agitadoira », « *collaboradoira »…

Al contrari, per Alibèrt, los mots « sabents » an de sufixes « sabents » e son a l’encòp substantius e adjectius (1935, ed. 1976, p. 407 ; 1966, p. 46). Aquí, sa version (a pena) corregida de la lista d’Honnorat : « admirator, -tritz » ; « agitator, -tritz » ; « collaborator, -tritz » ; « competitor, -tritz » ; « compilator, -tritz » ; « fornicator, -tritz » ; « indicator, -tritz » ; « interlocutor, -tritz » ; « pacificator, -tritz » ; « regenerator, -tritz » ; « usurpator, -tritz »… que correspondon regularament a « admiracion », « agitacion » etc.

Mas vejam çò que nos prepausan los diccionaris contemporanèus - de còps los mots correspondents mancan -, en ajustant a aquesta lista los  exemples istorics citat mai aut, « auditor, -tritz », « creator, -tritz », « fondator, -tritz », « predicator, -tritz » e lo preciós exemple gascon (malaja non seguit !) « tutor, -tritz ».

Los qu’an respectat la règla d’Alibèrt :

  • Lèbre/Martin/Moulin (1992) : « auditor, -tritz » ; « creator, -tritz » ; « usurpator, -tritz »…
  • Braç/Martí/Molinièr/Sèrras (1996) : « collaborator, -tritz » ; « interlocutor, -tritz »…
  • Braç/Martí/Roch/Sèrras (2002) : « auditor, -tritz » ; « creator, -tritz » ; « fondator, -tritz » ; « predicator » ; « tutor, -tritz » ; « collaborator, -tritz » ; « interlocutor, -tritz »…
  • Sèrras (2007) : « auditor, -tritz » ; « creator, -tritz » ; « fondator, -tritz » ; « predicator » ; « tutor, -tritz » ; « agitator, -tritz » ; « collaborator, -tritz »…

Los qu’an adoptat de sistèmas composits (se tracta totjorn de substantius) :

  • Lavalade (1997/2010) : « fondaire / fondator » ; « tutor, tutoressa » ; « admirator, -triça » ; « agitator, -triça » ; « interlocutor, -tritz »…
  • Laux (1997) : « auditor, -tritz » ; « creador, -airitz / creator, -tritz » ; « fondador, -airitz / fondator, -tritz » ; « agitador, -airitz » ; « indicador / indicaire » ; « pacificaire, a »…
  • Coupier (1998) : « ausidou, ouiro (sic) / auditour » ; « creatour / creaire, arello, airis, airo » ; « tutour, turouresso, tutriço » ; « amiraire, -arello, -airo / amiradou, -ouiro (sic) » ; « coulabouraire, -airo, -arello / coulabouradou, -ouiro (sic) » ; « endicaire / endicatour » ; « interloucutour »…
  • Fettuciari/Martin/Pietri (2003) : « auditor, -tora, -tritz » ; « creator, -tora, -tritz » ; « fondador, -oira (sic) / fondator, -tora, -tritz » ; « predicador / presicador » ; « tutor, -tora, tritz » ; « admirator, -tora, -tritz » ; « agitaire, -arèla / agitator, -tora, -tritz »…
  • Narioo/Grosclaude/Guilhemjoan (2003) : « auditor, -ra » ; « creator, -ra » ; « fondator, -ra » ; « predicator » ; « tutor, -a, tutoressa » ; « admirator, -ra » ; « agitator, -ra » ; « collaborador, -ra » (…) « fornicaire, -ra » ; « endicaire, -ra / indicator, -ra »…  
  • Rei Bèthvéder (2004) : « auditor, -ra » ; « creator, -ra » ; « fondator, -ra » ; « pacificator, -ra »…
  • Omelhièr (2004) : « fondador / fondator »…
  • Guilhemjoan/Turck/Dordeins (2005) : « auditor, -ra » ; « collaborador, -ra »… 
  • Faure (2009) : « admirator, -tritz » ; « agitaire - agitator » ; « collaboraire, -ra - collaborator, -tritz » ; « competitor, -tritz » ; « indicaire » ; « pacificaire, -ra  (-arela) » ; « regeneraire, -ra (-arela) »…
  • Morà (2011) : « auditor, -ra » ; « creator, -ra » ; « fondador, -ra » ; « predicator, -ra » ; « tutor, -ra, tutoressa » ; « admirator, -ra » ; « collaborador, -ra » ; « indicator »…
  • Ubaud (2011) : « auditor, -tritz » ; « creaire, -aira (-airitz) / creator, -tritz » ; « fondator, -tritz / fondador / fondaire, -aira (-airitz) » ;  « admiraire, -aira (-airitz) / admirator, -atritz » ; « agitaire, -aira (-airitz) » (…) « interlocutor, -tritz » ; « pacificaire » ; « regenerador / regeneraire »…

◊ : Diccionaris de referéncia del Congrès permanent de la lenga occitana.

D’equivalents « populars » d’aqueles mots pòdon existir (amb un sufixe -aire), mas amb un sens diferent : « auseire, -a », « fondaire, -a », « entreparlaire, -a », « apasimaire, -a »…

Per l’Acadèmia occitana, donc : « admirator, -tritz » ; « agitator, -tritz » ; « collaborator, -tritz » ; « competitor, -tritz » ; « compilator, -tritz » ; « fornicator, -tritz » ; « indicator, -tritz » ; « interlocutor, -tritz » ; « pacificator, -tritz » ; « regenerator, -tritz » ; « usurpator, -tritz »… que correspondon regularament a « admiracion », « agitacion » etc.  Aquelas fòrmas son majoritàrias a cò dels lexicografes occitans, coma sul lexic del Congrès permanent de la lenga occitana, mas sovent mescladas a de fòrmas esquèrras o inadaptadas.

L’astrològue

o « quand Honnorat e Mistral an rason ».

Dins las famosas « Recoumandacius del poul al fayssiè del mouli » de Pèire Godelin, trobam aquestes vèrses : « Aro cour uno prounostico / d’un estarlot sense practico, / qu’al bourset de la paura gen / nou se mouzira pas l’argen ». Lo meteis Godelin, dins un « proulogue » del meteis obratge, metiá en scèna « Patracolis (…) ta gran Astroulogue, que laisso les Astres à loc, e que sense counsideraciu de las Planetos, ten toutjour las siètos plan netos ». Amb aquestes exemples, apareis plan dins la lenga del poèta tolosan que lo mot estarlòt (astrològs > *astrolòts > *astrolòt / *estarlòt) possedís una connotacion pintoresca d’endevinaire de vilatge mentre que lo mot astrològue, dins sa neutralitat, aparten al vocabulari usual. Mai jove d’una generacion, lo Provençal Nicolau Sabòli (Nové XXV) nos parla çaquelà d’un pastre que « vai countempla leis astre / coume fan leis astroulò ». Al cant VI de Mirèlha, trobam « Nostradamus, l’astoulò souloumbrous ». Mas, fòra d’aquel contèxte literari, dins son TDF, Mistral preconizarà en prioritat la fòrma « astroulogue ». Dins son diccionari de la lenga medievala, Raynouard aviá portat « cathalogue », « prologue », « prodigue »... e Saleta, Godelin, Dastròs e plan d’autres avián tanben usat d’aqueles mots. E dins totas las enquèstas linguisticas, l’ « enfant prodigue » es demorat « prodigue ».

De son costat, Honnorat que non citava « astarlog » que per lo defugir, nos prepausava en 1846 de fòrmas doblas dont la primièra èra de segur un francisme e la segonda una correccion : « catalogo (catalógue) » ; « decalogo (decalógue) » ; « dialogo (dialógue) » ; « epilogo (epilógue) » ; « prologo (prológue) »… Se notarà que las « o » finalas marcan aquí un masculin per rapòrt a las « a » finalas femeninas.

Donc, fin finala, Honnorat e Mistral prepausan (se celebram lor acòrdi dins la grafia nòstra) : « analògue » ; « apològue » ; « arqueològue » ; « astrològue » ; « catalògue » ; « decalògue » ; « dialògue » ; « epilògue » ; « prològue »…

Per malastre, Alibèrt qu’èra estat clarvesent amb la preconizacion dels sufixes -ator / -atritz, causiguèt aquí la via arcaïzanta, en s’apejant sus… Mistral. Nos prepausa aital : « analòg » ; « apològ » ; « arqueològ » ; « astrològ » ; « catalòg » ; « decalòg » ; « dialòg » ; « epilòg » ; « prològ ». Segon la fonologia occitana, la « g » finala d’aqueles mots non se deuriá prononciar en provençal e en nòrd-occitan, e lor plural deuriá revertar lo d’esclòps en lengadocian. Sol lo gascon seriá capable al singular coma al plural d’una prononciacion clara de cada consonanta, mas sos diccionaris an totes adoptat amb rason las fòrmas modèrnas longas socializadas.

Mas recapitulem.

An causit las fòrmas « analòg/apològ » : Lèbre/Martin/Moulin (1992) ; Laux (1997) ; Ubaud (2011).

An causit las fòrmas « analògue/apològue » : Lavalade (1997/2010) ; Coupier (1998) ; Narioo/Grosclaude/Guilhemjoan (2003) ; Rei-Bèthvéder (2004) ; Guilhemjoan / Turck / Dordeins (2005) ; Morà (2011).

Presentan las doás possibilitats : Braç / Martí / Molinièr / Sèrras (1996) ; Braç / Martí / Roch / Sèrras (2002) ; Fettuciari / Martin / Pietri (2003) ; Sèrras (2007) ; Faure (2009).

◊Diccionaris de referéncia del Congrès permanent de la lenga occitana.

De mots de formacions vesinas an conegut un « alongament » similar per de rasons fonologicas : populars coma « pargue » (parc), « domèrgue » (domèrc), « reguèrgue » (reguèrg), o semisabents coma « diague » (cat. diaca), « Cirgue » (Auvernhe, 1318 ; toponime de Carcin : prenom, doblet de Circ), « clergue » (clerc), « mague » (cat. mag)… totes acceptats per totes e que non pòdon passar per de francismes.

Per l’Acadèmia donc : « analògue, -ga », « apològue », « arqueològue, -ga », « astrològue, -ga », « catalògue », « decalògue », « dialògue », « epilògue », « prològue »… « pedagògue, -ga », « geològue, -ga », « podològue, -ga », « gerontològue, -ga », « ginecològue, -ga », « vulcanològue, -ga »… Aquelas fòrmas son generalas dins la lenga parlada e majoritàrias a cò dels lexicografes occitans, coma sul lexic del Congrès permanent de la lenga occitana.

Lo psalme

o « quand Honnorat e Mistral an encara rason ».

Aqueste mot « semisabent », jos las fòrmas « psalme », « salme », « psaume » o « saume », mas totjorn amb la « e » finala, es atestat al s. XIII (Pèire Cardenal) ; al s. XV (recèptas medicalas ; testament) ; al s. XVI (P. de Garròs, A. de Saleta, A. Galhard…) ; al s. XVII (N. Sabòli, J. de Valés…)… (5). Lo retrobam aital dins los diccionaris d’Honnorat, de Mistral, de Piat, de Palay… mas Alibèrt adòpta la fòrma « psalm » que se deuriá prononciar coma « san » en gascon o en provençal.

Fòrça mots populars que la prononciacion postmedievala rendiá escurs an consolidada la consonanta darrièra per una « e » de sosten : « olm/olme », « vèrm/vèrme », « fèrm/fèrme », « vèrn/vèrnhe », « com/come/coma »... (6). Aquò permet de pausar lo problèma de la « m » en posicion finala dins los mots sabents. Avèm qualques exemples ont non an pausat de dificultats : filme, napalme, Estocòlme…Es vertat qu’aquesta evolucion permet aquí una « distanciacion » amb lo francés ! Mas avèm d’autres cases ont es lo contrari : bigame, anonime, regime, astronòme, atòme, monocròme, sublime, maritime, unanime… Honnorat e Mistral an seguida aquesta via, mas curiosament lo segond (a costat de « lume » e « voulame », per « lum » e « volam » en estandard, e de « aucelun » e « mesclun » per « aucelum » e « mesclum ») prepausa « ipoudrom » (ipodròm) (7).

Alibèrt, causís el de fòrmas « reconstituïdas », comunas a l’escrit mas non a l’oral amb lo catalan (« m » finala se deu prononciar « n », levat en gascon). Aital : « bigam », « anonim », « regim », « ipodròm », « astronòm », « atòm », « monocròm », « sublim », « maritim », « unanim »…

Recapitulem.

An causit las fòrmas « salm / bigam » : Laux (1997).

An causit las fòrmas « (p)salme / bigame / ipodròme » : Lèbre / Martin / Moulin (1992) ; Lavalade (1997) ; Coupier (1998) ; Narioo / Grosclaude / Guilhemjoan (2003) ; Omelhièr (2004) ; Rei-Bèthvéder (2004) ; Guilhemjoan / Turck / Dordeins (2005) ; Morà (2011).

Presentan las doás possibilitats : Braç / Martí / Molinièr / Sèrras (1996) ; Braç / Martí / Roch / Sèrras (2002) ; Fettuciari / Martin / Pietri (2003) ; Sèrras (2007) ; Faure (2009) ; Ubaud (2011).

◊ :Diccionaris de referéncia del Congrès permanent de la lenga occitana.

Un còp de mai, sol lo gascon seriá capable de prononciar corrèctament la « m » finala, mas sos diccionaris, per esperit unitari, an totes adoptat las fòrmas modèrnas aquí justificadas.

Per l’Acadèmia donc : « psalme » (coma « psicològue »), « bigame », « anonime », « regime », « ipodròme », « astronòme », « atòme », « monocròme », « sublime », « maritime », « unanime »… Aquelas fòrmas son generalas dins la lenga parlada e majoritàrias a cò dels lexicografes occitans, coma dins lo lexic del Congrès permanent de la lenga occitana.

Apondi :

D’unes occitanistas son curiosament refractaris coma o avèm vist a acceptar los mots sabents dins lor fòrma condreita e, per socit de « distanciacion » amb lo francés, defugisson tant coma pòdon los sufixes -tor / -tritz e s’afanan a cargar lo berret e la talhòla als neologismes a l’anar tròp urban. E fatalament, n’i a que tomban dins la trapèla. Al moment de clavar aquestas nòtas, tres articles m’arriban sus l’ecran, lo primièr d’un gramatician, lo segond d’un escrivan e ensagista, lo tresen d’un lingüista. Aquí çò que legissi : « L’ortografia classica es unitària per l’escrit sens èsser uniformizaira per la lenga… » (S. Granièr) ; « Pr’aquò l’exercici filosofic se contunha mas dins la lenga dominaira… » (A. Surre-Garcia) ; « Ai ja demostrat lo caractèr enganaire, arcaïc e ineficaç d’aquela posicion » (D. Sumien). Lo sufixe -aire / -aira es d’emplec impròpri dins los tres cases (francismes insidioses) car se deu totjorn raportar a una persona, jamai a una causa. Las solucions « popularas » pels dos primièrs exemples serián « *uniformizadoira » e « *dominadoira » que serem d’acòrdi benlèu per trobar un chic artificialas e pauc adaptadas, mai que mai se rapelam que « uniformizar » e « dominar » son dos vèrbs de formacion sabenta. Dins la tradicion nòstra plan assumida, caliá escriure donc « uniformizatritz » e « dominatritz ». Per l’exemple tresen, « enganar » essent un vèrb popular, caliá escriure « enganador ».

De faiçon tant erronèa retrobam aquestes sufixes -aire, aira / eire / eira per fargar de noms de maquinas, contràriament a la règla d’Alibèrt que precisa que son los sufixes en -ador, -edor, -idor, e -doira al femenin que designan « l’endreit o l’instrument de l’accion ». E un còp de mai es un apax del diccionari postume de 1966 que permet a d’unes de contradire la règla de la gramatica de 1935 : a l’unanimitat, los diccionaris « lengadocians » apèlan « *tondeira », al lòc de « tondedoira », la maquina per tondre. Per bonastre, non son que quatre sus sièis a far la meteissa error amb la maquina per segar, apelada « *segaira » al lòc de « segadoira », mas encara tres sus quatre (dos non an respondut) per prepausar pel telefòn « *respondeire » al lòc de « respondedor ». Donarai solament lo nom de la ganhanta : J. Ubaud (mas partejarà son prèmi amb los Provençals - un pauc timidòts - J. Fettuciari, G. Martin e J. Pietri). E cal saludar sus aquel punt la rigor remirabla dels quatre diccionaris gascons que son unanimes, eles, a prepausar las bonas responsas : « tonedera », « segadera » e « responeder » (-eder /-edera = -edor / -edoira).

Seriá escandalós, coma se diguèt, de s’ocupar de nòrma dins la situacion que sèm ? O, al bèl contrari, de non se n’ocupar ?

J.P.

* : article censurat pel Jornalet (junh 2013)

Nòtas :

  1. - Parli aquí lo lengatge de L. Alibèrt : mots « populars », formats tre l’origina de la lenga ; mots « semisabents », venguts a l’Edat Mejana a partir del latin de la Glèisa o del latin juridic ; mots « sabents » fargats a partir del latin e del grèc per constituïr lo lengatge de la modernitat (tecnic, scientific, etc.).
  2. - cf Annèxe 1.
  3. - Aqueste mots « semisabents » an plan segur de doblets medievals en « -aire » e «  ador », mas solament medievals abans Honnorat e Mistral : « creaire », « fondador », « afevador ». E d’autres que son conservats dins la lenga modèrna, mas amb una diferéncia de sens : « presicaire », « auseire », « asoraire »...
  4. - Cap dels substantius « sabents » amb sufixes en -aire e -ador non es confirmat dins los lexics anteriors o contemporanèus a Honnorat 1846. Lors autors an amassa un sol biais de tractar la question : C.F. Achard (1785), « admiratour », « creatour »,  « predicatour », « calculatour », « caloumniatour »… ; J.T. Avril (1839), « creatour », « foundatour », « administratour », « adouratour »… ; J. P. Couzinié (1850), « creatou », « foundatou », « predicatou », « adouratous » (àngels), « preceptou », « prouboucatou »,  « uzurpatou »…
  5. - Cf Annèxe 2.

Los dos noms Guilhèm e Ansèlme, en latin Guillelmus e Anselmus, an a l’origina lo meteis radical « elm ». Lo primièr, mai ancian, es tractat coma un mot popular : la consonanta « l » es amudada (emai es escafada dins la grafia tradicionala) e la consonanta « m » se pronóncia « n ». Lo segond es tractat coma un mot sabent : las consonantas « l » e « m » se pronóncian mercés a la « e » de sosten.

  1. - La lenga modèrna alonga los mots de mai d’una faiçons e se diferéncia aital de la de l’Edat Mejana e del catalan de uèi : « caul/caulet » ; « calv/calvet » ; « clau/clavèl » ; « nos/nosèl », « fèr/fèrre », « sòr/sòrre », « mor/morre », merit/meriti, quit/quiti, acòrd/acòrdi, capitan/capitani, gòrp/corbàs… E en conjugason : « ac/aguèt », « cant/canti », « met/meti » ; « cor/corri »…
  2. - Non fa gaire, a Tolosa, al teatre del Capitòli, per amagar lor accent occitan, las ostèssas (ara silenciosas) cridavan una frasa preparada : « demandé’l progran ». E los acostumats dels teatres e dels ipodròmes èran un pauc los meteisses.

Annèxe 1 : tractament de las fòrmas en -tor dins los diccionaris d'Honnorat, Mistral e Alibèrt.

S.J. Honnorat, 1848

F. Mistral, 1878

Loís Alibèrt / Acadèmia occitana

admiratour, triça

amiradou, ouiro ; amiraire, arello, airo

admirator, tritz n. e adj.

adoratour

adouradou ; adouratour ; adouraire

adorator, tritz n. e adj.

agitatour

agitaire

agitator, tritz n. e adj.

aprobatour

aprouvaire ; aproubaire

aprobator, tritz n. e adj.

armatour

armatour

armator, tritz n. e adj.

auditour

auditour

auditor, tritz n. e adj.

benfactour, triça

benfatour ; benfaitou

benfactor, tritz n. e adj.

coadjutour

couajutour

coadjutor, tritz n. e adj.

collabouratour

coulabouradou, ouiro

collaborator, tritz n. e adj.

competitour

coumpetitour

competitor, tritz n. e adj.

compilatour

compilaire, arello, airo

compilator, tritz n. e adj.

continuatour

countinuaire ; contuniaire

continuator, tritz n. e adj.

coumentatour

comentaire ; comentatour

comentator, tritz n. e adj.

counciliatour, triça

counciliaire, arello, airis, airo

conciliator, tritz n. e adj.

coundensatour

coundensadou

condensator, tritz n. e adj.

counsecratour

consacraire, arello, airis, airo

consacrator, tritz n. e adj.

counservatour, triça

counservadou, counservatour ; conservaire, arello, airis, airo

conservator, tritz n. e adj.

counsolatour, triça

counsouladou, ouiro, ouno ; consolaire, arello, airis, airo

consolator, tritz n. e adj.

courruptour, triça

courruptour ; courroumpèire

corruptor, tritz n. e adj.

curatour

curadou ; curatour, ouiro

curator, tritz n. e adj.

debitour, triça

debitour, ouro

debitor, tritz n. e adj.

delatour, triça

delatour

delator, tritz n. e adj.

demonstratour

demoustraire

demostrator, tritz n. e adj.

denominatour

denouminadou ; denouminatour

denominator, tritz n. e adj.

denounciatour

denonciaire

denonciator, tritz n. e adj.

desolatour

desolaire

desolator, tritz n. e adj.

dictatour

ditadou ; ditatour

dictator n.m.

diffamatour

difamaire

difamator, tritz n. e adj.

dissipatour

dissipaire

dissipator, tritz n. e adj.

donator

dounadou, ouro

donator, tritz n. e adj.

douminatour, triça

dominaire

dominator, tritz n. e adj.

edificatour

edificaire

edificator, tritz n. e adj.

equatour

equatour

eqüator n.m.

escrutatour

escrutadou ; escrutaire

escrutator, tritz n. e adj.

esculptor

escultour

esculptor, tritz n. e adj.

espectatour

espetatour ; espectadou, oura

espectator, tritz n. e adj.

especulatour

especulaire

especulator, tritz n. e adj.

exageratour

eisageraire

exagerator, tritz n. e adj.

examinatour

eisaminaire

examinator, tritz n. e adj.

executour, triça

eisecutour

executor, tritz n. e adj.

fondatour, triça

foundadou ; fondaire

fondator, tritz n. e adj.

fournicatour

fournicaire

fornicator, tritz n. e adj.

gesticulatour

gesticulaire

gesticulator, tritz n. e adj.

indicatour

endicaire

indicator, tritz n. e adj.

interlocutour, triça

interloucutour

interlocutor, tritz n. e adj.

interrougatour, triça

interrougaire

interrogator, tritz n. e adj.

inventour, triça

enventour

inventor, tritz n. e adj.

legislatour, triça

legislatour ; legisladou

legislator, tritz n. e adj.

mediatour, triça

mediatour

mediator, tritz n. e adj.

multiplicatour

multiplicadou

multiplicator, tritz n. e adj.

nouminatour

nouminadou

nominator, tritz n. e adj.

numeratour

numeradou ; numeratour

numerator, tritz n. e adj.

operatour

ouperatour

operator, tritz n. e adj.

ordonnatour

ourdonaire

ordonator, tritz n. e adj.

oubservatour, triça

óusservadou ; oubserbadou

observator, tritz n. e adj.

pacificatour

pacificaire

pacificator, tritz n. e adj.

perceptour

perceptour

perceptor, tritz n. e adj.

persecutour, triça

persecutour

persecutor, tritz n. e adj.

perturbatour, triça

perturbadou ; perturbatour

perturbator, tritz n. e adj.

preceptour

precetour

preceptor, tritz n. e adj.

prevaricatour

prevaricaire

prevaricator, tritz n. e adj.

proufanatour

profanaire

profanator, tritz n. e adj.

proumoutour

proumoutour

promotor, tritz n. e adj.

redemptour

redemptour

redemptor, tritz n. e adj.

regeneratour

regeneraire

regenerator, tritz n. e adj.

regulatour, triça

regulatour

regulator, tritz n. e adj.

reparatour

reparaire

reparator, tritz n. e adj.

repartitour

repartidou ; repartitour

repartitor, tritz n. e adj.

repetitour

repetidou ; repetitour

repetitor, tritz n. e adj.

restauratour

restauraire ; restauradou

restaurator, tritz n. e adj.

sacrificatour

sacrificadou ; sacrificaire

sacrificator, tritz n. e adj.

sectatour

seitatou

sectator, tritz n. e adj.

souscriptour

souscrivèire ; souscriptou

soscriptor, tritz n. e adj.

tentatour, triça

tentaire ; tentatour

temptator, tritz n. e adj.

usurpatour, triça

usurpaire

usurpator, tritz n. e adj.

verificatour

verificadou

verificator, tritz n. e adj.

versificatour

versificaire

versificator, tritz n. e adj.

 

Annèxe 2 : salm / salme

S. XIII.

Pèire Cardenal : « David, en la prophetia, / dis, en un salme que fes… ».

S. XV.

Recettes médicales (publiées par C. Brunel, Toulouse, 1956) : « Persona que velha que lo diable non aga poder en el, que digua be devotament lo salme « In te esperavy », contunian soven » (p. 40 ; 368) ; « Persona que velha que las preguarias que fara a Dieu sian ausidas, que digua lo salme que es el sautery : « Deus, Deus, respisse in me »… » (p. 41 ; 381).

Testament de J. de Forbin, 1453 (cf. Mistral, TDF, II, p. 853) : « Encargui a mas filhas Dousseta et Catharineta que aian a dire cascun jour un set salmes per la miena arma ».

s. XVI.

P. de Garròs, Psaumes de David viratz en rhythme gascon… Tolosa, 1565.

A. de Salette, Los psalmes de David metuts en rima bernesa, Ortès, 1583.

A. Galhard, Lou Banquet… Paris 1583 : « quant sou debant la porta d’un catoullic, sounou de cansous, quant sou debant la porta d’un de la religieu, sounou de salmes… ».

s. XVII.

Jean de Valès, Lous set salmes penitencials de Dabid, del Sr de Vales de Montech…, Mountalba, 1652 : « qu’elos nou s’estudioun qu’à plan dire lous sét Salmes… » ; «  é quan cridarion incoro mai yeu rimaré may que bous au boulgats tan que los sept salmes duren »

Bertomieu Amilhan, 1673 : « les libres de Calbin, o salmes de Marot ».

s. XVIII.

C.F. Achard, 1785 : « leis sept saumes ».

s. XIX.

S.J. Honnorat, 1848 : psaume

F. Mistral, TDF. II, p. 853 : saume, siaume, sioume, salme, psalme, sarmo…

L. Piat, II, p. 753 : salme, saume, siaume

s. XX.

Marcela Delpastre, Saumes pagans, IEO, 1977.

L. Alibèrt (1966), p. 622 : salm

J. Ubaud, 2011, p. 1007 : salm(e)