Academia Occitana

La desaviada. 21 : La granda illusion

Jorn per jorn

La desaviada. 21 : La granda illusion

Al cap d’aquela escorreguda dins lo temps per seguir l’evolucion de la pensada lingüistica occitanista, avèm pogut constatar an après an una tendéncia totjorn accentuada a tòrcer la realitat prigonda de la lenga dins los domenis de la morfologia e de la fonologia. Los caractèrs especifics dels mots de formacion sabenta, descrits e analisats per L. Alibèrt dins sa Gramatica, son estats denegats coma tròp vesins del francés e remplaçats per de « solucions » catalanas inspiradas del castelhan ! Una tala actitud poiriá èsser jutjada a l’encòp ninòia e eissuda d’una pensada totalitària - subjectiva pel mens -, mas s’es impausada sense gaire de bruch a l’ora d’ara demest los « ideològues » e los occitanistas « fòra sòl ».

Ultima revision

Los mots de formacion sabenta an per vocacion d’èsser comuns a totas las varietats de l’occitan. Sense eles, dins lor fòrma condreita, non i poiriá aver d’unitat de la lenga. Son apareguts tre los sègles XII e XIII e non an cessat fins ara de l’enriquir. 

-       Lo sufixe -tor.

Per Alibèrt, 1966, p. 46 : « -ator, -itor, -utor. – L. -ator, -itor, -utor. Noms d’agents et adjectifs. Ex. amator, auditor, institutor » (…) -tor. – N’a pas de voyelle de liaison. Ex. lector, doctor, lictor (…). Le féminin est en -tritz, le pluriel en -*trices [corregit : - trises]. – L. -trix, -tricis. Ex. : cantatritz, auditritz, institutritz, lectritz ».

Occitan condreit (panoccitan) : collaborator, tritz (s.) ; conciliator, tritz (adj.) ; conservator, tritz (adj. e s.) ; director, tritz (s.) ; ordinator (s.)

Castelhan : colaborador, ora ; conciliador, ora ; conservador, ora ; director, ora ; ordenador

Catalan : col.laborador, ora ; conciliador, ora ; conservador, ora ; director, ora ; ordenador

Occitan farlabicat (CLO, etc.) : *collaborador, ora / airitz ; *conciliador, doira ; *conservador, doira (adj.) ; *conservador, ora / airitz (s.) ; director, tritz ; *ordenador.

Dins aquela logica de farlabica, un ordinator seriá en occitan gascon un « *ordenader » o un « *ordeader », e en occitan vivaroalpin un « *ordenaor ». E per parlar d’un gròs ordinator, segon la règla coneguda, se poiriá dire una « *ordenadoira ».

Los partidaris dels sufixes -dor puslèu que -tor pels mots sabents, non son gaire lenguts sus la question, mas semblan utilizar un argument pel mens fallaciós : per delà los mots sabents en -tor que se generalizan a partir del s. XIII, s’apiejan suls mots semi-sabents mai ancians en -dor qu’aqueles an suplantats. E crean al s. XXI de neologismes sus aqueles modèls. Corregir ara « fondator » en « *fondador » o « carburator » en « *carburador » es far pròva d’un volontarisme reaccionari a l’encòp risible e inquietant. Coma voler remplaçar - çò que se fa tanben - « fidelitat » o « feodal » pels arcaïsmes « fiseltat » o « feusal » (qu’an de senses diferents). Mas, se lo sufixe -tor es fòrabandit per suspicion de francisme (!), los autres sufixes sabents son conservats, coma per refortir l’incoeréncia lingüistica : -ància / -éncia, -acion…

Citacions :

Guilhèm Figueiras (s. XIII). Totz hom qui : « Qui morra per Dieu lo creator / viura tos temps jauzens en paradis ».

Doat, documents (s. XV) : « Fondator de la dita capela ».

Peire Cardenal (s. XIII). Predicator : « Predicator / tenc per meillor / quand fai l’obra que manda far ».

Aimeric de Pegulhan (s. XIII). Li fol e’l : « Esser mayestre tutor »

Còdi de Justinian (s. XII) : « Si alcuna femna es tutrix de sos efans ».

Robèrt Lafont (s. XX).  Tè tu tè ieu : « Ai pas lo biais pèr aconselhar lo vesin sus una pana de carburator… » ; « Adonc cercava coma se diriá lo denominator comun… ».

-       Lo sufixe -ia.

Per Alibèrt, 1966, p. 46 : « -ia. Gréco-latin -ia. Ce suffixe donne des substantifs exprimant la qualité, la maladie, les sciences. Ex. astenia, anemia, filosofia, geografia, idiosincrasia, pneumonia, quimia, terapeutia [Occitania].

Occitan condreit (panoccitan) : anemia ; patria ; idiosincrasia ; Enimia ; Occitania.

Castelhan : anemia ; patria ; idiosincrasia ; Enimia ; Occitania.

Catalan : anèmia ; pàtria ; idiosincràsia ; Enímia, Occitània

Occitan farlabicat (CLO, etc.) : *anèmia, *pàtria ; *idiosincràsia, *Enímia, *Occitània.

Citacions :

Vida de santa Enimia (s. XIII.) : « Ad honor d’una gloriosa / verge sancta, de Crist esposa, / que fo Enimia nomnada… » ; v. 311 : « Cant Enimia l’au parlar, / comensa se a perpessar… » 

Cançon de la crosada (s. XIII) : « La Guepia e Sent Marcel son desotz lor tenut. (…) … e tant bon colp ferit sus elmes de Pabia ! ». (La Guépia e Pavia. E en Gasconha lo vilatge de « Pavia »).

Frederic Mistral (s. XIX).  Mirèlha : « tu Senhor Dieu de ma patria… » ; Calendau : « car tu es la patria e tu la libertat ».

-       Las geminadas /mm/, /nn/, /mn/, /ll/…

Occitan condreit (panoccitan) : programmar ; annexar ; annonciar ; anniilar ; anniversari ; annotar ;  automnar ; dòmna ; oscillar ; annullar ; collectar ; metallizar ; tranquillizar ; duellista (sols los Occitans aquitanopirenèus pronóncian las consonantas doblas ; los Occitans alvernomediterranèus las pronóncian simplas).

Castelhan : programar ; anexar ; anunciar ; aniquilar ; aniversario ; anotar ; dueña ; oscilar ; anular ; recolectar ; metalizar ; tranquilizar ; duelista.

Catalan : programar ; annexar ; anunciar ; anihilar ; aniversari ; anotar ; dona ; oscil.lar ; anul.lar ; col.lectar ; metal.litzar ; tranquil.litzar ; duelista.

Occitan farlabicat : *programar ; *anexar ; *anonciar, *aniilar ; *aniversari ; *anotar ; *autonar ; *dòna ; oscillar ; *anullar ; collectar ; metallizar ; tranquillizar ; *duelista.

Citacions :

Richard de Barbesieus (s. XIII). Tuich demandon : « Era y jois, domnejar e honors ».

Leys d’amor (s. XIV) : « Novas rimadas annexas… ; annexas son cant las razos o las meterias o themas, de que tratan, termenon en nombre no par de bordos »

Elucidari de las proprietats naturalas (s. XIV) : « que amar sia unio et connexio amorosa ».

Breviari d’amor (s. XIII) : « Per l’angel annonciada ».

Costumas de Condòm (s. XIV) : « La annotation de tos los bes mobles e no mobles del fugitiu ».

Estatuts de Provença (s. XIV) : « Aquella revocar e annullar ».

Los sufixes -alt, -elt, -ilt, -olt, -òlt, -ult.

Dins son darrièr obratge (2016, p. 315), P. Sauzet nos infòrma que « Malgrat l’avís del CLO » a notat « cult n. m. puslèu que culte ». Coma qué…

Aquesta darrièra causida es interessanta perqué lo mot *cult non se pòt trobar dins cap de diccionari occitan ancian o modèrne, mas tanpauc catalan, totes non coneissent que « culte ». Es vertat que lo catalan pòrta alt, malt, salt, esvelt, molt, adult, etc. e qu’èra aisit de s’enganar per un mot sabent del darrièr tèrç del s. XVI. Avèm trobat çaquelà un testimoniatge popular ancian d’un mot acabat per -lt, sense la « e » de sosten, dins l’expression roergata « d’alt en plond ». Mas remarcam que la « t » finala es « sostenguda » per la « e » del mot seguent, e tanben, dins la seguida del diccionari de Vaissièr, que lo mot corrent roergat e panoccitan es « naut ». L’excepcion doncas que confirma la règla.

Per resòlver aqueste problèma, la lenga viva - que perdonen aquesta referéncia triviala - a imaginat mai d’una solucion : la vocalizacion de la « l » (altus → aut / naut ; saltus → saut ; Arnoaldus → Arnaud ; calidus → caud ; solutus → sòut…) ; l’amudiment de la « l » (molt → mo(l)t ; Òlt → Ò(l)t…) ; l’ajust d’una « e » de sosten pels mots sabents o estrangièrs (adultus → adulte ; cultus → culte ; angl. malt → malte ; ital. svelto → esvèlte…).

Citacions :

Vida de santa Enimia (s. XIII) : v. 171 : « Mas Enimia la piuzela / fo en una cambra mot bela… ».

Cançon de la crosada (s. XIII) : « e motz d’autre baros que en la ost avia, / de Bergonha [Borgonha] e de Fransa e de ves Normandia ».

A l’ora d’ara, la farlabica, tala coma l’avèm definida, es venguda règla generala a l’Institut d’Estudis Occitans, al Congrès permanent de la lenga occitana e a l’Ofici Public de la lenga occitana - provesits d’una burocracia impressionanta -, totes los qu’an acaparrats los poders e los mejans oficials e establida la lei del silenci sus las organizacions que lor escapan.

J.P.