Academia Occitana

Fantaumas

Academia Occitana

Jorn per jorn

Fantaumas

Una règla tròp aisidament acceptada ditz que lo sufixe -eire/-eira pót servir - en mai dels vèrbs en -er/-re - per formar de noms d'agents a partir de vèrbs del segond grop (-ir), aquí ont esperariam lo sufixe -idor. Una autra ditz que los meteisses vèrbs en -ir an pro generalament una conjugason « sufixada », mas que certanes n'an una « mièja-sufixada » e d’autres encara « non sufixada ». Cossí explicar aquelas estranhetats altorn dels vèrbs en -ir ?

Qualques exemples.

Pel primièr cas, los diccionaris modèrnes nos prepausan unanimament pels vèrbs dormir, culhir, legir, sentir, los noms d’agents dormeire, culheire, legeire, senteire.

Pel segond cas, un manual prepausa per dormir, culhir e legir, una conjugason « sufixada » (dormissi, culhissi, legissi…), e un autre manual una conjugason « non sufixada » (dòrmi, cuèlhi, legi…) ; per sentir un prepausa una conjugason « mièja sufixada » (senti, sentiguèri) e l’autre una conjugason totjorn « non sufixada » (senti, sentèri). Per venir, que non a format un nom d’agent, los dos son d’acòrdi per una conjugason « non sufixada ».

La clau del mistèri ?

Per servar tota sa soplesa e sa subtilitat, que descobrissèm cada jorn mai, la lenga jòga aquí sus dos infinitius diferents, un vengut d’usatge, en -ir, un autre oblidat o perdut, en –er/-re. Aquelas fantaumas tan utilas son pels exemples citats dòrmer, cúlher, léger, sentre e véner. Aital s’explican dormeire (per evitar una confusion amb lo substantiu dormidor, nom ancian de dormitòri), culheire (per evitar una confusion amb l’adjectiu culhidor, oira), legeire (per evitar una confusion amb l’adjectiu legidor, oira), senteire (per evitar una confusion amb lo substantiu sentidor, nom ancian de l’odorat). Dins d’autres cases d’infinitius dobles ont non s’encontran aquelas dificultats, avèm de formacions regularas : fugir / fúger donan fugidor ; seguir / sègre donan seguidor… E quand téner descaça tenir, es teneire que s’impausa naturalament. Per las conjugasons non sufixadas, es clar que se son mantengudas mercés als infinitius en -er encara vius o reviscolats.

J.P.