Academia Occitana

Rencontre de tipe tresen

Jorn per jorn

Rencontre de tipe tresen

O, dit autrament, « una mandra catalana dins la galinièra occitanista ». Per amor que las plumas an volat. Non volián res, solament que contunhe, que dure. Totjorn atal, de castanhada en « balèti », de concèrts militants en protèstas festivas. Lo berret a la man davant los notables. Cada jorn ne passa un. Occitanejar. E aquí que vos arriba un jovent que pausa las questions decisivas, las que non caliá pausar, las que non volián ausir. Las cronicas de Marçal Girbau dins Lo Jornalet an revelat un extraterrèstre. Degun, jamai non aviá gausat parlar als occitanistas coma s’èran d’occitanistas, d’òmes e de femnas engatjats per lor cultura e que per ela vesián aut e luènh. Las responsas foguèron ferotjas, e las caldrà conservar per que nòstres felens sàpian d’ont venon. Lo miracle mai grand d’aqueste que d’unes apèlan ja « sant Marçal » es, per nosautres, d’aver fait esclatar la règla del silenci organizada altorn de l’Acadèmia Occitana, laquala, per aver recebut non fa gaire aqueste doctorant en lingüistica, li es associada dins las injúrias. E pescam aquela pèrla : la pròva que los ensenhaires non reconeisson pas l’Acadèmia (ont son plan majoritaris per aquò !), es que non es citada dins los ligams de l’universitat de Montpelhièr ! Polida pròva de segur. E aquela autra, magnifica : « Estalin disiá : "Lo papa, quantes de divisions?". Ieu disi: "L'acadèmia occitana, quantes de diccionaris publicats ? L'acadèmia occitana, quantes d'articles scientifics publicats ?" ». No’n direm pas mai perqué sèm caritadoses.

J.P.