Academia Occitana

L'academia

Academia Occitana

L'academia

Los principis

L’Academia occitana reconeis la realitat d’un occitan comun, transcendent totas las varietats eretadas de la lenga. Contribuís a sa codificacion en tot seguir la rega dels reformators modèrnes.

Reconeis e defend tanben las varietats eretadas de l’occitan. Socializadas localament, d’una legitimitat indenegabla, son la sorga primièra d’enriquiment de la lenga comuna. Se pòdon en retorn apiejar sus aquesta per lor desvolopament (mots sabents, neologismes, adaptacions divèrsas).

L’Academia occitana – Consistòri del Gai Saber

L’occitan reivendica l’acadèmia mai anciana d’Euròpa, lo Consistòri del Gai Saber, creada en 1323 per Bernat de Panassac, Guilhèm de Lobra, Berenguièr de Sant Plancat, Pèire de Mejanaserra, Guilhèm de Gontaut, Pèire Camó e Bernat d’Oth. Tre l’annada seguenta, Raimond de Cornet porgiguèt jos son egida son Doctrinal de trobar, un primièr tractat de retorica e de gramatica. En 1356, Guilhèm Molinièr faguèt paréisser un obratge mai elaborat, las famosas Leis d’Amors. Cada an, lo Consistòri distribuïguèt sas jòias als poètas premiats, fins a 1484. Los darrièrs escrits coneguts en occitan son de 1513, pauc d’annadas abans l’Edicte de Villers-Cotterêts.