Academia Occitana

L’Academia occitana reconeis la realitat d’un occitan comun, transcendent totas las varietats eretadas de la lenga. Contribuís a sa codificacion en tot seguir la rega dels reformators modèrnes.

Reconeis e defend tanben las varietats eretadas de l’occitan. Socializadas localament, d’una legitimitat indenegabla, son la sorga primièra d’enriquiment de la lenga comuna. Se pòdon en retorn apiejar sus aquesta per lor desvolopament (mots sabents, neologismes, adaptacions divèrsas).

Preconiza l’ensenhament de la fòrma comuna de la lenga, parallèlament a sa fòrma eretada locala (segon de modalitats d’adaptar puntualament : coma basa d’aprendissatge de la fòrma eretada o al contrari coma abotiment de son estudi).

Considèra desirabla l’utilizacion de las varietats eretadas de la lenga dins la creacion literària e per tota communicacion intèrna a lor espaci linguistic, mas preconiza l’emplec unic de l’occitan comun dins los domenis scientifics e tecnics, coma per tota communicacion inter-occitana.

Considèra que la toponimia locala (vilatges, lòc-dits, carrièras…) deu totjorn èsser respectada (o restituïda) dins sos caractèrs especifics e istorics. Cada còp que se pausa lo problèma pels noms de vilatges, preconiza que la distincion de las omonimias se faga per l’apondon del nom tradicional del país (Roergue, Carcin, Lomanha…) e non del riu. Per amor que, dins l’espandi d’Occitania, totes aqueles noms se deurián destriar.

Considèra que los païses catalans, e mai se sián fargada una lenga pròpria, e los païses occitans fan partida despuèi l’origina d’una meteissa communitat culturala. Dins aquela amira, Occitans e Catalans devon aviar las condicions de subrevida de lor paraula comuna millenària cap al mond de deman.

Considèra tanben que, per sas causidas lexicalas tocant a la lenga modèrna e mai que mai sos neologismes, l’occitan deu demorar en armonia totala amb l’ensemble de las lengas romanicas.

L’Academia occitana, al servici de la cultura occitana, solidària de la defensa de totas las culturas del mond, se vòl partidària de la construccion europèa.