Academia Occitana

Los sufixes : -aire/-aira ; -eire/-eira ; -idor/-idora, etc.

Academia Occitana

Los sufixes : -aire/-aira ; -eire/-eira ; -idor/-idora, etc.

Cossí emplegar los sufixes : -aire / -aira ; -eire /-eira ; -idor / -idora ; -ador / -airitz ; -idor / -idora ; -ator / -atritz ; -itor / -itritz ; -utor / -utritz ; -ador / -adoira ; -idor / -idoira ; -edor / -edoira ; -tòri / -tòria.

 

Presentacion generala :

1) -ātor> -aire, -aira. Lo cantaire.

Mots de formacion populara, a partir del nominatiu.

2) -atōrem > -ador, -airitz. Lo trobador.

Mots de formacion populara, a partir de l'acusatiu.

3) -atōrem > -ator,-atritz. L'ordinator.

Mots de formacion sabenta, a partir de l'acusatiu.

4) -atōrium> -ador,-adoira. Lo mocador.

Mots de formacion populara, a partir de l'acusatiu.

5) -atōrium > -atòri,-atòria. Lo laboratòri.

Mots de formacion sabenta, a partir de l'acusatiu.

Levat las realizacions 4, diferentas en occitan gascon (mocador / mocader), totas las fòrmas son comunas a totas las varietats de la lenga. L’amudiment del « d » intervocalic en occitan vivaroalpin (mocador / mocha(d)or) non es considerat coma una diferéncia. Las realizacions 2 non son productivas uèi que pels vèrbs de la segonda conjugason (seguidor…). Pel demai non concernisson que de fòrmas ancianas fossilizadas (ambaissador, recebedor…).

1 - Lo cantaire / la cantaira ; lo vendeire / la vendeira.

Aquestes sufixes venon del nominatiu latin -ātor qu’abotís al cas subjècte en occitan.

-aire correspond a la primièra conjugason :

cantar→lo cantaire « lo que canta » ;

-eire correspond a la tresena :

vendre→lo vendeire « lo que vend ».

Qualques vèrbs possedisson un doble infinitiu (dormir /dòrmer), lo primièr (visible) demòra d’usatge jos aquela fòrma, lo segond (amagat) servís a fargar los substantius (dormeire).

Los substantius (de còps adjectius) formats amb los sufixes -aire e -eire al masculin, -aira e -eira al feminin, correspondon exclusivament a de personas (que fan l’accion).

Lista de mots en –aire

(a partir d’infinitius en -ar)

badinar →badinaire, aira

caçar →caçaire, aira

cantar →cantaire, aira

cardar →cardaire, aira

cercar →cercaire, aira

contar →contaire, aira

cridar →cridaire, aira

crompar →crompaire, aira

curar →curaire, aira

dançar →dançaire, aira

donar →donaire, aira

ensenhar →ensenhaire, aira

estalviar →estalviaire, aira

estampar →estampaire, aira

grailar →grailaire, aira

jogar →jogaire, aira

lançar →lançaire, aira

laurar →lauraire, aira

manjar →manjaire, aira

nadar →nadaire, aira

pagar →pagaire, aira

panar →panaire, aira

parlar →parlaire, aira

pescar →pescaire, aira

plorar →ploraire, aira

presicar →presicaire, aira

prestar →prestaire, aira

rasar →rasaire, aira

renegar →renegaire, aira

repotegar →repotegaire, aira

ressar →ressaire, aira

ressegar →ressegaire, aira

ronar →ronaire, aira

segar →segaire, aira

semenar →semenaire, aira

trobar →trobaire, aira

tuar →tuaire, aira

vendemiar →vendemiaire, aira

…..

 

(a partir d’un autre substantiu)

aucel →aucelaire, aira

bodega →bodegaire, aira

cabreta →cabretaire, aira

flaüta →flaütaire, aira

laüta →laütaire, aira

museta →musetaire, aira

musica →musicaire, aira

panièr →panieraire, aira

trompeta →trompetaire, aira

violon →violonaire, aira

…..

Lista de mots en –eire

(a partir d’infinitius en -er/-re)

conéisser →coneisseire, eira

córrer →correire, eira

dever →deveire, eira

dire/díser →diseire, eira

entrepréner →entrepreneire, eira

fondre →fondeire, eira

préner →preneire, eira

recebre →recebeire, eira

ríre/ríser →riseire, eira

téisser →teisseire, eira

vendre →vendeire, eira

….

(a partir d’infinitius « amagats » en -er/re)

culhir/cúlher → culheire, eira

dormir/dòrmer → dormeire, eira

legir/léger → legeire, eira

sentir/sentre → senteire, eira

téner/tenir → teneire, eira

….

2 – L’ambaissador e l’ambaissairitz ; lo recebedor e la recebeiritz ; lo regidor e la regidora.

Aquestes sufixes venon de l’acusatiu latin -atōrem qu’abotís al cas regime en occitan ancian, dins los mots de formacion populara.

-ador correspond a la primièra conjugason : cantar→lo cantador

-idor correspond a la segonda : servir→lo servidor

-edor correspond a la tresena : vendre→lo vendedor

Los sufixes -ador e -edor, correspondent a de substantius, son remplaçats dins la lenga modèrna per los sufixes -aire e -eire, mas ne subsistisson un pichon nombre que designan de foncions ancianas o que son utilizats per destriar de senses diferents. Los femenins son en -airitz e -eiritz. Lo sufixe -idor demòra productiu per formar de substantius. Son feminin es -idora.

Lista de mots amb sufixes arcaïcs -ador, -edor / -airitz, -eiritz lexicalizats :

adobador, airitz : persona que repara (opausat a « adobaire », garidor).

ambaissador, airitz : persona que dirigís una ambaissada. Foncion anciana.

caçador, airitz : persona que caça per profession (opausat a « caçaire », persona que caça per son plaser). O tanben tèrme literari :Diana caçairitz.

cantador, airitz : persona que canta a l’opèra (opausat a « cantaire, aira », persona que canta de cançons).

comandador, airitz : persona que comanda o títol onorific. Foncion anciana.

emperador, airitz : persona qu’es al cap d’un empèri. Foncion anciana.

governador, airitz : persona que govèrna. Foncion anciana.

jogador, airitz : persona que jòga per profession (opausat a « jogaire », persona que jòga per son plaser).

pecador, airitz : persona que fa de pecats (« pecaire » es vengut una interjeccion).

pescador, airitz : persona que pesca per profession (opausat a « pescaire », persona que pesca per son plaser).

recebedor, eiritz : persona que s’ocupa de finanças publicas (opausat a « recebeire », espòrt, cirurgia…). Foncion anciana.

Salvador, subs.masc. Lo Crist. Prenom (opausat a « salvaire », nom comun).

trobador, airitz : persona que compausa de poesias a l’Edat Mejana.

Femenin plural : -airises ; -eirises (caçairises, pescairises, recebeirises…).

Lista de mots en -idor, -idora

(substantius encara productius)

abolir →abolidor, dora

bastir →bastidor, dora

consumir →consumidor, dora

convertir →convertidor, dora

demolir →demolidor, dora

envasir →envasidor, dora

finir →finidor, dora

fornir →fornidor, dora

garir →garidor, dora

imprimir →imprimidor, dora

ordir →ordidor, dora

prestir →prestidor, dora

regir →regidor, dora

rostir →rostidor, dora

seguir →seguidor, dora

servir →servidor, dora

traïr →traïdor, dora

3 – L’admirator e la calculatritz

Le sufixe -ator ven de l’acusatiu latin -atōrem (femenin -atrīcem), coma -ador. Mas, los mots en -ador son de formacion populara mentre que los en -ator (femenin -atritz) son de formacion sabenta. Sovent pòdon èsser a l’encòp substantius (un acusator…) e adjectius (un acte acusator…). Pòdon tanben designar de personas o de causas (un admirator ; una calculatritz…).

L’utilizacion dels sufixes arcaïzants (-ador / -edor) o populars (-aire / -eire / -idor) prepausada per d’unes per formar de neologismes sabents seriá en contradiccion amb la tradicion de nòstra lenga e menariá a un occitan de farlabica. Exemples d’aquelas « ratapenadas » : *accelerador, *acumulador, *distribuidor, *organizaire, *collaboraire, *administraire…

Lista de mots en-tor, -tritz

(a partir d’un vèrbe semisabent o sabent)

accelerar →accelerator, tritz

acumular →acumulator, tritz

acusar →acusator, tritz

administrar →administrator, tritz

admirar →admirator, tritz

adorar →adorator, tritz

adular →adulator, tritz

alternar →alternator, tritz

amplificar →amplificator, tritz

aprobar →aprobator, tritz

armar →armator, tritz

blasfemar →blasfemator, tritz

calcular →calculator, tritz

carburar →carburator, tritz

centralizar →centralizator, tritz

codificar →codificator, tritz

collaborar →collaborator, tritz

colonizar →colonizator, tritz

comentar →comentator, tritz

compilar →compilator, tritz

conciliar →conciliator, tritz

condensar →condensator, tritz

congelar →congelator

conservar →conservator, tritz

consolar →consolator, tritz

conspirar →conspirator, tritz

contemplar →contemplator, tritz

cooperar →cooperator, tritz

coordinar →coordinator, tritz

creditar →creditor, tritz

cultivar →cultivator, tritz

debitar →debitor, tritz

declamar →declamator, tritz

decorar →decorator, tritz

difamar →difamator, tritz

dissimular →dissimulator, tritz

dissipar →dissipator, tritz

distribuïr →distributor, tritz

dominar →dominator,tritz

editar →editor, tritz

educar →educator, tritz

escrutar →escrutator, tritz

especular →especulator, tritz

estimar →estimator, tritz

estimular →estimulator, tritz

evocar →evocator, tritz

examinar →examinator, tritz

expediar →expeditor, tritz

exterminar →exterminator, tritz

extirpar →extirpator, tritz

falsificar →falsificator, tritz

fascinar →fascinator, tritz

generar →generator, tritz

imitar →imitator, tritz

importar →importator, tritz

indicar →indicator, tritz

informar →informator, tritz

inseminar →inseminator, tritz

instigar →instigator, tritz

instituar →institutor, tritz

inventar →inventor, tritz

isolar →isolator

mistificar →mistificator, tritz

multiplicar →multiplicator, tritz

narrar →narrator, tritz

negociar  →negociator, tritz

observar →observator, tritz

operar →operator, tritz

organizar →organizator, tritz

persecutar →persecutor, tritz

perturbar →perturbator, tritz

presentar →presentator, tritz

profanar →profanator, tritz

propagar →propagator, tritz

provocar →provocator, tritz

realizar →realizator, tritz

reformar →reformator, tritz

regular →regulator, tritz

remunerar →remunerator, tritz

reparar →reparator, tritz

restaurar →restaurator, tritz

revelar →revelator, tritz

sacrificar →sacrificator, tritz

simplificar →simplificator, tritz

sollicitar →sollicitator, tritz

temptar →temptator, tritz

testar →testator, tritz

transformar →transformator

triomfar →triomfator, tritz

usurpar →usurpator, tritz

utilizar →utilizator, tritz

vaporizar →vaporizator

ventilar →ventilator

verificar →verificator, tritz

vulgarizar →vulgarizator, tritz

 

(associat a un vèrbe de formacion populara dins un registre diferent)

amar →amator, tritz (art etc. ; sens ordinari : amaire, aira)

ausir →auditor, tritz (public ; sens ordinari : auseire)

compausar →compositor, tritz (artista ; sens ordinari : compausaire, aira)

crear →Creator (Dieu ; sens ordinari : creaire, aira)

donar →donator, tritz (mecènas ; sens ordinari : donaire, aira)

enquerir →inquisitor (Glèisa ; sens ordinari : enquestaire, aira)

fondar →fondator, tritz (institucion ; sens ordinari : fondaire, aira)

navegar →navigator, tritz (al larg ; sens ordinari : navegaire, aira)

ordenar →ordinator (maquina ; sens ordinari : ordenaire, aira)

presicar →predicator (Bossuet ; sens ordinari : presicaire)

Substantius sabents sense doblets popular.

aparitor, tritz

centrifugator, tritz

coadjutor, tritz

collimator

commutator

competitor, tritz

curator, tritz

delator, tritz

denominator, tritz

dictator

executor, tritz

genitor, tritz

gladiator

interlocutor, tritz

interruptor

investigator, tritz

legislator, tritz

liberator, tritz

literator, tritz

locutor, tritz

mediator, tritz

monitor, tritz

motor, tritz

novator, tritz

numerator

orator, tritz

oscillator

percolator

predator, tritz

prestidigitator, tritz

progenitor, tritz

promotor, tritz

radiator

secator

senator, tritz

tutor, tritz

zelator, tritz

mots inventats

aviator, tritz

Femenin plural : -trises (oratrises, predatrises, senatrises, tutrises…).

4 - Lo mocador e la fotocopiadoira

Los sufixes -ador, -adoira, cas regime en occitan ancian, venon de l’acusatiu latin -atōrium. A partir de mots de formacion populara, servisson a fargar d’adjectius verbals qu’indican la destinacion d’un objècte, e l’eventualitat o la possibilitat de l’accion, e mai que mai de substantius per « designar l’endreit o l’instrument de l’accion ». De còps, pels substantius solament, pòdon èsser associats a de mots sabents intrats dins la lenga a l’Edat Mejana (ex. « conjugador »…) o a de neologismes quand se tracta d’aisinas, d’instruments domestics o de maquinas, quand l’element de basa es de formacion populara, o lo segond element dins un mot compausat (ex : lavadoira ; tronçonadoira ; aerolisador …).

  • -ador, -adoira correspond als vèrbes de la primièra conjugason : se maridar, una dròlla maridadoira ; portar, un mur portador.
  • -idor, -idoira correspond als vèrbes de la segonda conjugason : culhir, de pomas culhidoiras « de pomas pro maduras per que se pòscan culhir ».
  • -edor, -edoira correspond als vèrbes de la tresena conjugason : vendre, un produit vendedor. Que se pòt vendre.

Los sufixes correspondent en occitan gascon son -ader / -adera, -ider / -idera e -eder / -edera.

Lista de mots en -ador→adoira, -idor→idoira e -edor→edoira

Adjectius :

Per marcar la possibilitat, aqueles sufixes son sovent remplaçats dins la lenga modèrna pels sufixes -able / -abla, -ible  / -ibla, eble  / -ebla.

cresedor, doira (que se pòt creire)

culhidor, doira (que se pòt culhir)

dalhador, doira (que se pòt dalhar)

fasedor, oira (que se pòt far)

manjador, doira (que se pòt manjar)

maridador, doira (que se pòt maridar)

pagador, doira (que pòt pagar)

panador, doira (que se pòt panar)

penjador, doira (que merita d’èsser penjat)

peridor, doira (que se pòt perir)

portador, doira (que pòrta : una paret portadoira)

presicadoira (cadièra) (una cadièra per presicar a la glèisa)

punidor, doira (que se deu punir)

tuador, doira (que se pòt tuar : un pòrc tuador)

vendedor, doira (que se pòt vendre)

vendemiador, doira (que se pòt vendemiar)

venidor, doira (que deu venir)

venjador, doira(que se deu venjar)

vesedor, doira(que se pòt veire)

volador, doira (que pòt volar : d’aucelons voladors)

En occitan gascon : dalhader, era ; maridader, era…

Substantius :

(plan productius)

abeurador subs. masc. (nauc per far beure lo bestial)

alentidor subs. masc. (dispositiu per reglar / alentar la velocitat d’un veïcul)

arrosador subs. masc. (aisina per arrosar los camps)

assomador subs. mas. (dispositiu per assomar dins un castèl medieval)

ausidor subs. masc. (lo timpan dins l’aurelha, que permer d’ausir)

avertidor subs. masc. (dispositiu per avertir)

banhadoira subs. fem. (recipient per se banhar dedins)

banhador subs. masc. (sala de banh dins l’ostal)

barrador subs. masc. (çò que servís per barrar)

batedoira subs. fem. (maquina per batre lo gran)

batedor subs. fem. (espleit per batre la farda al lavador)

conjugador subs. masc. (espleit pedagogic per apréner a conjugar)

convertidor subs. masc. (aparelh per convertir lo corrent electric o autre)

corredor subs. masc. (passatge per anar / córrer d’un membre a l’autre dins l’ostal)

dalhadoira subs. fem. (maquina per dalhar)

desfibradoira subs. fem. (espleit per desfibrar)

desgrunador subs. masc. (espleit per desgrunar)

ensenhador subs. masc. (taula per ensenhar lo contengut d’un libre)

escampador subs. masc. (trauc per far escampar l’aiga de tròp)

escarpador subs. masc. (espleit per escarpar lo rasim)

fotocopiadoira subs. fem. (maquina per fotocopiar)

fumador subs. masc. (sala per fumar)

lavadoira subs. fem. (maquina per lavar la farda)

lavador subs. masc. (bacin per lavar la farda)

levador subs. masc. (dispositiu per levar)

manjadoira subs. fem. (dispositiu per far manjar lo bestial)

mirador subs. masc. (endreit per veire / mirar de luènh)

mocador subs. masc. (pèça de tela o de papièr per se mocar)

negador subs.masc. (endreit ont se pòt negar)

obrador subs. masc. (lòc ont se trabalha / òbra)

ordidor subs. masc. (lòc ont s’ordís)

parlador subs. masc. (sala de covent o autre ont se pòt parlar)

pescadoira subs. fem. (lòc ont se pesca)

podadoira subs. fem. (espleit per podar)

pompidor subs. fem. (endreit ont se pompís a cada estanci dins un escalièrs)

rasclador subs. masc. (espleit per rasclar)

respondedor subs. masc. (espleit per respondre als messatges telefonics)

rostidoira subs. fem. (aisina per rostir la carn)

secador subs. masc. (endreit per secar lo tabat…)

segadoira-batedoira subs. fem. (maquina que sega e que bat las cerealas)

semenador subs. masc. (maquina per semenar)

terrador subs. masc. (ensemble de las tèrras)

trepador subs. masc. (endreit en vila ont se va a pès / trepa)

trissador subs. masc. (espleit per trissar)

tronçonadoira subs. fem. (espleit per ressar / tronçonar la lenha)

vaisseladoira subs. fem. (maquina per lavar la vaissèla)

ventador subs. masc. (maquina per ventar las cerealas)

En occitan gascon : abeurader ; aviader ; cauhader ; batedera ; correder ; haseder, dera , responeder ; veneder, dera ; ausider ; avertider ; convertider ; rostidera…

5 - Lo laboratòri e la trajectòria.

Lo sufixe -tòri, -tòria ven de l’acusatiu latin -atōrium. Es utilizat dins los mots de formacion semisabenta. Servís per formar de neologismes amb de senses divèrses :

  • Endreit : lo conservatòri, lo dormitòri, lo laboratòri, lo pretòri, lo promontòri, lo purgatòri, lo territòri ;
  • Reünion de personas : l'auditòri, lo consistòri, lo directòri ;
  • Accion e resultat de l'accion : l'interrogatòri, l'ofertòri, lo panatòri, lo raubatòri, lo requisitòri ;
  • Objèctes e substàncias : l'endormitòri, lo repertòri, lo supositòri ;
  • Adjectius divèrses : aleatòri, òria ; blasfematòri, òria ; circulatòri, òria ; contradictòri, òria ; declamatòri, òria ; transitòri, òria.

Lista de mots en -tòri

Adjectius :

aleatòri, òria

blasfematòri, òria

circulatòri, òria

contradictòri, òria

declamatòri, òria

difamatòri, òria

expiatòri, òria

jaculatòri, òria

meritòri, òria

notòri, òria

obligatòri, òria

oratòri, òria

peremptòri, òria

preparatòri, òria

transitòri, òria

Substantius :

adjutòri

amagatòri

auditòri

conservatòri

consistòri

deambulatòri

directòri

dormitòri

endormitòri

exutòri

interrogatòri

laboratòri

observatòri

ofertòri

panatòri

promontòri

purgatòri

refectòri

repertòri

requisitòri

supositòri

territòri

trajectòria

vomitòri