Academia Occitana

La desaviada. 13 : Entre lo martèl e l’enclutge.

Jorn per jorn

La desaviada. 13 : Entre lo martèl e l’enclutge.

Entre los « provençalistas » pseudo-mistralians e los partidaris fanatics d’un pseudo-purisme, non sembla i aver en Provença la mendre plaça per una reflexion serena sus la lenga. E s’ajustam qu’una de las dificultats màgers de l’occitan provençal ven de Mistral, una autra d’Alibèrt…

A Mistral, lo tafurava los sufixes en -tor dels mots sabents e mai que mai lor femenin de la lenga correnta -*triça, que considerava coma de just coma un francisme. Ignorant lo femenin tradicional -tritz, causiguèt bèl primièr la « solucion catalana » (castelhana) -dor, -dora, desconeguda dels diccionaris anteriors e que creèt una confusion amb los sufixes dels adjectius (de còps substantivats) de formacion populara -dor, -doira. Trobam çaquelà dins lo TDF de fòrmas condreitas en -tor quand son atestadas per de citacions, mas lo femenin èra « corregit » arbitràriament a -tora. (cf : http://www.academiaoccitana.eu/oc/9/48/La-lenga-en-questions/Dial%C3%B2gue-amb-los-paires-fondators* )

A Alibèrt, lo tafurava las « e » de sosten de las consonantas finalas dels mots populars e sabents. Agèt lo meriti de corregir fòrça errors dins aquel sens - francismes vertadièrs - mas, en s’apiejant sus la « solucion catalana », propausèt un grand nombre d’ipercorreccions incompatiblas amb la fonologia tradicionala. Çò qu’èra inaplicable en occitan central o èra plan mai encara en occitan provençal. (cf : http://www.academiaoccitana.eu/oc/12/264/Lo-mot/La-desaviada-1-:-Mas-qui-a-tuat-Lo%C3%ADs-Alib%C3%A8rt- )

Es aital que se publiquèt en 2003 lo « Diccionari provençau francés » del CREO de Provença, amb una determinacion dobla : la d’afortir una singularitat provençala cap a l’ensemble occitan - quitament per de fautas -, en tot temptar de resòlver amb l’IEO lo problèma totjorn en suspens de la qüadratura del cèrcle.

Per i veire mai clar, n’avèm apelat al testimoniatge de Claudi-Francés Achard (Marselha, 1751 - id. 1809), mètge, erudit e lexicografe provençal, autor en 1785 d’un obratge preciós en 2 volumes, « Le vocabulaire Français-Provençal et Provençal-Français ». Lo meriti principal d’aqueste diccionari es de presentar a la data l’estat objectiu de la lenga parlada en Provença, sense la tòca, impensabla alavetz, de ne cambiar qué que siá : « … nous avons constamment suivi l’idiome usité à Marseille, comme le plus analogue à l’ancien provençal. C’est surtout chez le Navigateur & sous les toits du Cultivateur que la pureté du Provençal s’est conservée. Nous avons eu l’attention de désigner les termes particuliers aux villes d’Arles, d’Avignon, de Toulon, & lorsqu’ils diffèrent essentiellement de ceux qui sont adoptés à Marseille » (I, VII).

Los sufixes dels mots sabents :

Segon C. F. Achard (noms o adjectius ortografiats) : administrator ; admirator ; adorator ; armator ; calculator ; calomniator ; contemplator ; creator ; curator ; decorator ; demostrator ; denonciator, etc. (los femenins son fautivament en -triça)

Segon lo « Diccionari provençau » : *administraire, arèla, airitz (adj. e n.) ; administrator, *tora, tritz (n.) ♦ *admiraire, arèla (adj. e n.) ; admirator , *tora, tritz (adj. e n.) ♦- *adoraire, arèla, airitz (adj. e n.) ; adorator, *tora, tritz (adj. e n.) ♦ *armador (n.m) ; armator (n. m) ♦ *calculaire, arèla, airitz (adj. e n.) ; calculator, *tora, tritz (adj. e n.) ♦ *calomniador, *oira (n.) ; calomniator, *tora, tritz (n.) ♦ *contemplaire, arèla, airitz (adj. e n.) ; contemplator, *tora, tritz (adj. e n.) ♦ *creaire, arèla, airitz (adj. e n.) ; creator, *tora, tritz (adj. e n.) ♦ curator, *tora, tritz (n.) [aquí se compren l’esitacion per « curaire »] ♦ *decoraire, arèla, airitz (n.) ; decorator, *tora, tritz (n.) ♦ *demostraire, arèla, airitz (n.) ♦ *denonciaire, arèla, airitz (n.), etc.

Totes los mots e sufixes marcats d’un * son de farlabicas vergonhablas. De mai constatam de fautas doblas : *calomniador, bèl exemple de « ratapenada » - meitat sabent, meitat popular -, e en mai d’aquò un substantiu designant una persona mas amb un sufixe femenin en -doira designant una causa ; *calculaire, *contemplaire e *creaire, autras « ratapenadas », presentadas coma d’adjectius mas amb de suffixes de substantius.

Per Alibèrt e l’AOC : administrator, tritz ; admirator, tritz ; adorator, tritz (mas « asoraire ») ; armator, tritz ; calculator, tritz ; calomniator, tritz ; contemplator, tritz ; creator, tritz ; curator, tritz ; decorator, tritz ; demonstrator, tritz ; denonciator, tritz.

Los sufixes dels mots populars : -aire, -eira / -dor, doira

Segon C. F. Achard (substantius ortografiats) : bevedor / bevedoira (bevadou, bevadouiro), « petit vase de verre ou de fayence que l’on met dans les cages pour faire boire les oiseaux ». « Beveire, s.m. Buveur, qui boit beaucoup ».

Segon lo « Diccionari provençau » : « bevedor, oira, beveire, erèla, eiritz (n.). Buveur, euse ».

Amb « bevedor »  e « bevedoira » avèm un adjectiu substantivat que deuriá designar una causa mas que designa aquí una persona per confusion amb las fòrmas ancianas « bevedor / bevedora / beveiritz », aquestas pro generalament remplaçadas per las fòrmas modèrnas « beveire / beveira / beveiritz ». Un bevedor (o una bevedoira), coma o confirma Achard, es un abeurador pichon pels aucèls.

Amb « beveire » nos trobam amb dos sufixes femenins. L’occitan provençal, contràriament a las autras varietats occitanas qu’utilizan majoritàriament lo femenin analogic -ira (beveira), a conservat lo sufixe classic -itz (beveiritz). Utililiza tanben per confusion lo sufixe -èla qu’es un sufixe diminutiu d’adjectius iporistics, los quals se pòdon tanben substantivar : l’àngel bofarèu ; un òme trufarèu / una femna trufarèla ; un trufarèu ; una trufarèla. Mas los felibres, pel gost del pintoresc, l’an utilizat a totas las salsas.

Los sufixes dels mots populars : -aire, -eira / -rèu, -rèla  

Podèm èsser assegurats que la lenga condreita coneis una distribucion particulara dels dos sufixes :

Substantius.

Segon C. F. Achard (a costat de fòrmas erronèas) : acabaire, airitz ; acampaire, airitz ; calinhaire, airitz ; calandraire, airitz ; caminaire, airitz ; cardaire, cardairitz ; debanairitz ; fielairitz ; repapiaire, airitz ; revendeire, revendeiritz, etc.

Segon lo « Diccionari provençau » : acabador, oira, acabaire, arèla, airitz acampaire, arèla, airitz  calinhaire, arèla, airitz caminaire, arèla, airitz  cardaire, arèla, airitz  debanaire, arèla, airitz  fielaire, arèla, airitz  revendèire, erèla, eiritz.

Legissèm per aquò una levairitz e una trobairitz, non una *levarèla e una *trobarèla, per aqueles mots (demest d’autres) consacrats per la tradicion e que son dins la bona règa.

Per Alibèrt e l’AOC : acabaire, aira, airitz ; acampaire, aira, airitz ; calinhaire, aira, airitz ; calandraire, aira, airitz ; caminaire, aira, airitz ; cardaire, aira, cardairitz ; debanaire, aira, airitz ; fialaire, aira, airitz ; repapiaire, aira, airitz ; revendèire, èira, eiritz.

Adjectius.

Segon lo « Diccionari provençau » : amusaire (sub.), amusarèu, èla (adj.) ♦; badaire, arèla, airitz (adj. e subs.) ; badarèu, arèla (adj.)♦ bramaire, arèla, airitz (adj. e subs.) ; bramarèu, èla; (adj. e subs.)♦ cantaire, arèla, airitz (subs.) ; cantarèu (subs.)♦ fonhaire, arèla, airitz (adj. e subs.)♦ lausaire, arèla, airitz (adj. e subs.)♦ ploraire, arèla, airitz (adj. e subs.)♦ renaire, arèla, airitz (adj. e subs) ♦ enganaire, arèla, airitz (adj. e subs.), etc.

Per Alibèrt e l’AOC :

adjectius ipocoristics (e adjectius substantivats) : amusaire, aira / airitz (subs.) → amusarèu, arèla (adj.) ♦ badaire, aira, airitz (subs.) → badarèu, arèla (adj.) ♦ bramaire, aira / airitz (subs.) → bramarèu, èla (adj.) ♦ cantaire, aira / airitz (subs.) → cantarèu, arèla (adj.) → [escagaròl] cantarèu (subs.) ♦ [can] japarèu, japarèla (adj. e subs.), etc.

adjectius neutres : ♦ fonhaire, aira / airitz (subs.) → fonhós, osa (adj.) ♦ lausaire, aira / airitz (subs.) → lausador, doira (adj.) ♦ ploraire, aira / airitz (subs.) → plorós, osa (adj.) ♦ renaire, aira / airitz (subs.) → renós, osa (adj.) ♦ enganaire, aira / airitz (subs.) → enganador, doira (adj.), etc.

Ajustarem que L. Alibèrt compta dins sa Gramatica 23 sufixes d’adjectius. Non i a necièra per escalcir sa pensada.

Noms de causas, maquinas, etc.

Segon lo « Diccionari provençau » : *amortisseire, *avertisseire, *chaplaire, *tondeira, *rosigaire (categoria animala), *indicaire, etc.

Per Alibèrt e l’AOC : amortidor, avertidor, chaplador, tondedoira, rodentian, indicator, etc.

Non se pòt imaginar que lo sufixe -èla siá tan generalizat qu’aquò dins la lenga parlada autentica, qu’i pòsca aver dos sufixes considerats de meteis sens en concurréncia per un meteis mot dins un meteis parlar. Lo ròtle d’un diccionari non deu èsser « d’organizar la confusion » - jol pretèxte fallaciós e mortifèr de democracia linguistica - mas de propausar de solucions coerentas per assegurar la subrevida de la lenga. E aquí la « solucion classica » sembla aver tota legitimitat : un beveire, una beveiritz ; un dròlle pallinèu, una dròlla pallinèla.

Cal benlèu precisar encara que d’occitanistas tant acarnassits coma Ph. Blanchet e J. Coupier nòtan aprèp Mistral la possibilitat en « provençal » d’utilizar lo sufixe panoccitan -aira : un cantaire, una cantaira.

Podèm imaginar un mond ont los Provençals, sense derogar a las preconizacions de Mistral e en s’acordant a las d’Alibèrt, dirián :

-         un pescador, una pescairitz ; un adobador, una adobairitz ; un ambaissador, una ambassairitz ; un pecador, una pecairitz ; un trobador, una trobairitz, etc.

-         un cantaire, una cantaira ; un trabalhaire, una trabalhaira ; un pescaire, una pescaira ; un adobaire, una adobaira ; un engenhaire, una engenhaira ; un boiraire, una boiraira, etc.

-         un òme trufarèu, una femna trufarèla, un trufarèu, una trufarèla ; un son tindarèu, una musica tindarèla ; un manjarèu, una manjarèla, etc.

-         un discors enganador, una paraula enganadoira ; un païsatge encantador, una vision encantadoira, etc.

-         un lavador (bacin) ; una lavadoira (aisina) ; un escanador (luòc) ; una banhadoira (aisina) ; un negador (luòc) ; un boirador (aisina) ; una escumadoira (aisina), etc.

Seriá benlèu mens malausit que lor voler far engolir *administrador, *anonim, *velodròm…

Mas, non es aital que las causas se passan : « Ces formations [-arèla, -airitz] sont typiques du provençal et perçues comme étant identitaires. Se plaçant à un niveau occitan général, Mistral a énoncé indifféremment les féminins « o », « arello », « airis », « erello », « eiris », au risque (sic) de favoriser, par facilité, la généralisation du premier au détriment des suffixes spécifiques. Notre préférence va à ces derniers » p. 12.

Coma lo qu’èra content d’aver de buçòls per se poder gratar.

La « e » de sosten.

Segon C. F. Achard (substantius ortografiats) : eissame ; escaume ; estame ; Eume ;  facile ; fade ; falume ; levame ; liame ; lieume ; lume ; oume ; utile ; volame ; vuege, vuide ; adulte ; triomfe, etc.

Segon lo « Diccionari provençau » : eissame ; escaume ; estam(e) ; Eume ; facil(e) ; fad(e) ; falume ; levame ; liam(e) ; lieume ; lume ; oume ; util(e) ; volam(e) ; vuege ; vuide ; adult(e) ; trionf / trionfe… e encara maritim (e) ; anonim (e) ; aerodròm (e), *gram(e) ; *decigram(e), etc.

Amb aquesta desencusa : « Il peut (…) paraître difficile de ne pas soutenir le « l » libre final de facil, imbecil, util, etc. (…). Nous préférons noter : dificil(e), util(e), comme nous notons rigid(e), umid(e), etc. ». p. 12.

En realitat es impossible, tant la realitat es testuda, mas los autors estiman mai causir pas. Una incertitud qu’es la causa del valat d’incompreension cavat despuèi tres quarts de sègles entre « los Occitans » e los « Provençals ».

Per Mistral e l’AOC (occitan provençal) : eissame ; escaume ; estame ; Eume ; facile ; fade ; falume ; levame ; liame ; lieume ; lume ; oume ; utile ; volame ; vuege ; vuide ; adulte ; trionfe… e encara maritime ; anonime ; aerodròme ; gramma ; decigramma [en occ. provençal, las doas « m » s’assimilan : gram(m)a, decigram(m)a]

Las fòrmas « classicas ».

« Conformément à la pratique mistralienne, nous préférons les formes classiques telles acadèmi(a), ceremòni(a), comèdi(a), còpi(a), Itàli(a)… a celles qui sont affectées par un déplacement d’accent (…). Ce traitement concerne le nom de nombreux pays ».

Totes los exemples disponibles son citats (manca « tragèdia ») per bastir amb aquò una règla generala. Mas lo problèma es qu’aquestas fòrmas « classicas » son plan tardièras e minoritàrias dins nòstra lenga, quitament en Provença : lo mot « ceremonia » es datat del s. XIV e, per « academia », « tragedia » e « comedia », son arribats pel francés al s. XVII. Son de mots sabents e, al mens de tòrcer la lenga per moninejar lo castelhan, non pòdon èsser accentuats coma de mots populars. I vesèm puslèu una adaptacion malvenguda (la « a » finala es amudida) de la prononciacion francesa. Honnorat escriu « memori » [memòria] mas « academia », « coupia », « tregedia » e « comedia ».

J.P.