Academia Occitana

Bon anniversari, sénher Lagarda.

Jorn per jorn

Bon anniversari, sénher Lagarda.

Andrieu Lagarda, non me pòdi remembrar quand lo coneguèri. Perqué me sembla de l’aver totjorn conegut. La rason n’es benlèu qu’al long de las annadas, tot çò qu’avèm temptat de far amb qualques amics, i participèt d’un biais o d’un autre, coma ara acceptèt d’èsser membre d’onor de nòstra Academia. Mas foguèt un jorn, oblidat lo jorn mas non l’emocion, ont obriguèrem los uèlhs e la fenèstra per veire lo mond d’aquí estant. E nos i ajudèt bravament. Son mai d’una generacion qu’acompanhèt aital dins l’occitanisme, naturalament, de luènh o de prèp, dins l’amor de la lenga amb en mai la calor de l’amistat.

D’aquel temps, lo temps de la descobèrta dels òmes e dels libres, Andrieu Lagarda publicava sos primièrs contes « Tres aucèls de l’ombra », « Tres palometas blancas », « Tres castèls del diable » : « Un còp i aviá, a la montanha, una polida filha de vint ans qu’èra a far palhat dins lo bòsc… ». La lenga que nos emportava, clara, precisa e saborosa, rajava sense pretencion a provar que que siá, tant èra segura. E semblava tant a l’autor ! coma en occitanisme o sul mercat de Carbona, sa vilòta comengesa, modèst e atentiu a totes, mas dreit e en cravata.

Non fa gaire, publiquèt de contes novèls reculhits per la siá maire, vertadièrs testimònis etnografics e linguistics d’un vilatge del foissenc. Un « occitanista » li demandèt perqué, el, non aviá compausada son òbra dins aquel parlar tant original. Respondèt d’una votz doça qu’èra « alibertian ».

Traduguèt Daudet e Arena : un « occitanista » se trufèt e li demandèt dins un jornal quand « revirariá » lo Lemosin Eugèni Leroi o lo Velau Juli Valés en « lengadocian ». Anatz parlar de lenga comuna al ravit de la grèpia !

D’occitanistas d’influéncia s’opausèron a la publicacion de son diccionari al CRDP de Tolosa, tròp « alibertian » de segur, tròp indiferent a las farlabicas impausadas. Una comission d’expèrts foguèt nomenada que, sense suspresa, trenquèt en sa favor. La Palanqueta (aital umilament titolada) coneis uèi sa cinquena edicion e sos adversaris, còltòrts e sorires de cans, son venguts far omenatge a son autor. Fin finala, es çò essencial.

Direm simplament qu’Andrieu Lagarda nos sembla cada jorn mai jove dins un mond occitanista desesperadament vièlh.

Bon anniversari sénher Lagarda, al nom de totes los companhs de l’Academia occitana.

J. P.

*Trobaretz çai-jos la bibliografia d’Andrieu Lagarda reünida per Joan Fourié.

Assag de bibliografia d'Andrieu Lagarda

A Puivert, tèxte en lenga d'òc e adaptacion francesa, linogravats de Jacques Fauché (Castelnaudary, éditions Occitanes, 1961, 24 p. ; tiratge a despart del n° 296 del Gai Saber)

Tres aucèls de l'ombra, contes occitans, illustracions de Jacques Fauché (Coll. Les Cahiers de Montségur, Muret, impr. Cazaux, 1967, 63 p. ; reed. Tolosa, CREO, 1972, 62 p. ; reed. id. 1977)

Tres castèls del diable, contes occitans, illustracions de Jacques Fauché (Coll. Les Cahiers de Montségur, Muret, impr. Cazaux, 1968, 85 p. ; reed. Tolosa, CREO, 1978, 81 p.)

Lo curat de Cucunhan e autres contes, traduccion occitana d'après Alphonse Daudet (Tolosa, CREO, 1970, 45 p.)

Las tres messas bassas e autres contes, traduccion occitana d'après Alphonse Daudet (Tolosa, CREO, 1970 ; reedicion.  id. 1976)

Vocabulari occitan, mots, locucions e expressions idiomaticas recampats per centres d'interès (Section pédagogique de l'IEO, Toulouse, CREO, 1971, 204 p. ; rééd.  id. 1973, 1977, 1982, 1991, 1996, 1998, 2003,  2013)

Contes e racontes de Provença, de Paul Arène, revirada occitana d'Andrieu Lagarda, prefaci de Crestian Anatòli, illustracions de Jacme Fauché (Tolosa, CREO, 1973, 196 p.)

Pitaluga, l'amic Naz e companhía, traduccion Occitana de 25 contes de Paul Arène, reedicion en partida de l'òbra precedenta (Tolosa, CREO, 1977, 80 p.)

Cantagrilh, version occitana del roman de Marie e Raymond Escholier (Tolosa, CREO, 1975, 206 p.)

Petite anthologie occitane du Comminges (Coll. langue et littérature des pays d'oc, Toulouse, CREO, Saverdun, impr. Du Champ de Mars, 1976, 126 p.)

Letras de mon molin, d'après Alphonse Daudet, revirada occitana d'Andrieu Lagarda, illustracions de Jacme Fauché, prefaci de Marceau Esquieu (Tolosa, CREO, 1976, 156 p. ; reedicion  id. 1994, 165 p.)

Al país de Montsegur, récits et légendes (Tolosa, CREO, 1977, 150 p.)

Lo pichon libre del rubí, en collaboracion amb Laurent Ivanesko (Villeneuve-sur-Lot, EOE, 1977)

Anthologie occitane du pays de Montségur (Coll. langue et littérature des pays d'oc, Toulouse, CREO, 1978, 176 p.)

Per començar, iniciacion al lengadocian (Toulouse, CAP, 1978 – reedicions nombrosas)

Entà començar, iniciacion au gascon, en collaboracion amb C. Pierson (Toulouse, CAP, 1979)

Qu'es aquò, qu'es aquò ?, las devinalhas (Tolosa, CREO, 1980, 40 p. ; reedicion Camins, 2012)

Contes dels quatre vents, adaptacions en occitan de contes classics, illustracions de Jacques Fauché (Coll. Les Cahiers de la Randoleta, Toulouse, CREO, 1981, 52 p. ; rééd. id. 1993, 120 p.)

Cati-mauca, jòcs cantats, libre-disc (Toulouse, CREO – Revolum, 1981)

Lo paure lop, contes endiaporama (Toulouse, CRDP, 1981)

Les châteaux cathares et la croisade contre les albigeois (Toulouse, CRDP, 1982)

Contes del Lengadòc, adaptacion occitana de la BD de J.-P. Tibéri et R. Monzon (Toulouse, Loubatières, 1984)

Pays d'Ariège, Couserans, Foix, Mirepoix, en collaboracion amb Cristian Lagarda (Toulouse, Loubatières, 1988, 32 p.)

Reialme d'Apamèa, poésies de Christine Clairmont, traduction occitane d'André Lagarde (Toulouse, CREO, 1988)

La cabra de Monsen Seguin, conte d'Alphonse Daudet, revirada occitana d'Andrieu Lagarda, illustracions de Jacme Fauché (Toulouse, CREO, 1991, s.p. [12 p.])

Le trésor des mots d'un village occitan, dictionnaire du parler de Rivel (Aude), postface d'Yves Soulet, préface de Philippe Carbonne, couverture de Jacques Fauché (Carbonne, chez l'auteur – Carcassonne, IEO-Aude, 1991, 282 p. ; reedicion Carcassona, IEO-Aude/IDECO – Tolosa, Escòla Occitana, 2006, 390 p.)

Contes dels quatre vents, contes classics adaptats en occitan per Andrieu Lagarda, illustracions de Jacques Fauché (Carbonne, chez l'auteur, 1993, 120 p.)

Le trésor des mots d'un village occitan, encara n'i a... , 4000 mots, locutions et proverbes, présentation de Jacques Allières, couverture de Jacques Fauché (Carbonne, chez l'auteur – Carcassonne, IEO-Aude/Coll. Vendémias, 1994,113 p. ; reedicion amb lo précédent)

Contes de la Calandreta, adaptacion occitana de contes classics e tradicionals, illustracions de Jacques Fauché, Tolosa, CREO, 1994, 117 p.)

Sinfonia occitana, poèmes de Christine Clairmont, traduction occitane d'André Lagarde (Foix, IEO-Ariège, 1994)

Lo conte de Joan de l'Ors, tèxte segon Andrieu Lagarda, illustracions de Joan-Claudi Pertuzé (Toulouse, Loubatières, 1995, 30 p.)

La Palanqueta, dictionnaire occitan-français et occitan-français, en collaboracion amb Hélène Beaulieu (Toulouse, CRDP, 1996 ; reedicion  id. 1998, 2006, 2008)

Sinèra e la mòstra d'òr, remembres d'un òme del pòble (Tolosa, Lo Gai Saber, 1999, 291 p.)

Rivel (Aude) et ses environs, les noms de lieux, la géographie, la tradition et l'histoire, cartographie Daniel Vissière, photographies de l'auteur, dessin de Jacques Fauché (Carbonne, chez l'auteur, Blagnac, DSI, 2000, 96 p.)

Tres palometas blancas/Trois blanches colombes, contes occitans amb traduccion francesa, presentacion e commentaris de Josiane Bru, linogravats de Jacques Fauché, cobèrta de Daniel Vissière (Carbonne, chez l'auteur – Blagnac, DSI, 2003, 103 p.)

Contes occitans, Quercorb, Pays d'Olmes, Volvestre, édités et présentés par Josiane Bru, couverture et frontispice de Jacques Fauché (Toulouse, Escòla Occitana, 2005, 422 p.)

Al picar de la dalha, dires e expressions del país d'Òc (Coll. Textes et documents, Vendémias, Carcassonne, IEO-Aude – Béziers, IEO-Languedoc, 2005, 128 p.)

Tres per tres, contes (Puylaurens, IEO-IDECO, 2007 ; se tracta d’una reedicion de Tres aucèls de l'ombra e de Tres castèls del diable)

Passejaire de tresaurs/Passejaire de la lenga, 2 CD + livret (Carbonne, Domenja Blanchard, 2008, 26 p.)

Al temps que te parli, remembres de Felicia Cabanié-Lagarde, abans-tast de Crestian Lagarda (Tolosa, Letras d'Òc, 2008, 156 p.)

De cara al temps, poèmas occitans (Carcassonne, IEO-Aude, Coll. Vendémias, 2009, 56 p.)

Las tres pomas d'irange, en collaboracion amb Sophie Vissière, contes (éd. 4 Pieds 2 Poules, 2011)

Lo regentòt d'Artigas (Tolosa, Lo Gai Saber, 2011, 116 p.)

Les secrets de las bèstias, contes meravilhoses e risolièrs, edicion establida per Josiana Bru (Toulouse, Letras d'Oc, 2014, 355 p. ; se tracta d'una reedicion dels Contes occitans pareguts en 2005)

Andrieu Lagarda collabòra despuèi 1961 a la revista de l'Escòla Occitana Lo Gai Saber. Director fondator de la revista Atal (1966-1967) e de la revista pedagogica La Randoleta (CREO de Tolosa, 1974-1982). President de l'associacion Istòria e tradicions carbonesas dont a publicat 6 recuèlhs (1992-2001) + un libre de reproduccions de fotografias e cartas postalas jol títol Carbonne à la Belle Epoque (1992).

Jol pseudonime de Jòrdi Plantaurèl, tenguèt, de 1969 a 2000, dins lo quotidian La Dépêche du Midi, una rubrica setmanària occitana jol títol Actualitat occitana. De 1968 a 1980 foguèt lo productor (Radio Toulouse) de l'émission setmanària L'ora occitana (amb sas cronicas Panorama occitan e Cants d'Occitania). Un dels creators en 1969 del Centre regional d'estudis occitans de Tolosa. Fondator en 1960 de la seccion departementala de l'Institut d'estudis occitans (IEO) de la Nauta-Garona, amb Jacques Allières e Gabriel Bernet. Es estat nomenat en 1976 conselhièr pedagogic d'occitan alprèp de l'Academia de Tolosa. Foguèt president de l'Escòla Occitana de 1989 à 1997.

Andrieu Lagarda collabora o collaborèt a fòrça periodics : Cahiers pédagogiques de l'IEO, Oc, Vida Nòstra, Occitania Nòva, Lo Cebièr, Occitans !, L'Occitan, Infòc, Camins d'estieu, Lo revelh d'Òc, etc.

Mai d’un còp laureat de l'Academia dels jòcs florals de Tolosa, dont es mèstre ès-jòcs despuèi 1982, obtenguèt de nombrosas recompensas literàrias : prèmi Guiraud Riquièr (Narbona) en 1979, prèmi Paul Froment (Escòla occitana d'estiu) 1992, prèmi Godolin (Academia de Lengadòc) 1988. Es estat fait « chevalier de la légion d'honneur » en 1998.