Academia Occitana

« … nous les appellerons les Occitans par commodité ».

Jorn per jorn

« … nous les appellerons les Occitans par commodité ».

Non nos atardarem pas sul bolhon ideologic qu’assaja de far empassar (en francés) lo site occitan de l’universitat de Montpelhièr, dins sas analisis istoricas, linguisticas, sociologicas. Per nos en téner a la sola lenga nos arrestarem solament, sense comentari, sus l’afirmacion segon la quala « Le dialecte gascon (…) possède des traits assez particuliers (sic) qui s'expliquent par la place importante du substrat basque et par des relations fortes avec la péninsule ibérique ». Non. Sèm mai que mai estats interpellats per un tèxte emblematic de nòstra literatura, l’Epistòla famosa de Pèir de Garròs qu’illustra lo presic. Aqueste, coma se deu dins una publicacion universitària preocupada de porgir totas las garentidas scientificas, es presentat dins sa version e sa grafia originalas. Plan. Mas vejam.

Garròs : Per, qant tot serè plan condat ; version universitària : « Per qant tot serè pla condat. »

Garròs : E no hes conde de l’ajuda ; v. u. : « E no ges conde de l’ajuda »

Garròs : Aqo b’es, a plan tot pensá ; v. u. : « Aqo be’s, a pla tot pensá »

Garròs : Om sab prou, que l’arnes luzent ; v. u. : « Om sap prou que l'arnes luzent »

Garròs : E qe u sabem plan maejá ; v. u. : « E qe's sabem plan maejá »

Garròs : Perqe om preziqe d’atge en atge / La gent ta’bera parladora ; v. u.  : « Verge om preziqe d'atge en atge / La gent, la bera parladora »

Etc.

Non avèm tengut compte de las infidelitats quasi generalas e sense logica a la pontuacion e a la plaça dels apostròfes.

Mas, levat qualques extrapolacion (« Oh ! toi, pauvre génération abusée »), los transcriptors son plan mai precises amb la traduccion francesa d’Alcée Durrieux, editor de Garròs en 1895 : la lenga de ta noiritud « la langue de ta nourrice » ; qui nos ven tarrabustejar : « contre qui vient nous tarabuster » ; per qu’òm presique d’atge en atge / la gent, tan bèra parladora, / com en armas es vencedora : « afin que d'âge et âge on vante / cette race et son si beau parler / qui vaincra comme par les armes ».

Mas non vos daissarem, nimai Garròs, sus aqueste final pauc flatós.
Aital Garròs : « Armem-nos de plumas agudas, / per ornar lo gascon lengatge, / per qu’òm presique d’atge en atge / la gent, tan bèra parladora, / com en armas es vencedora »

Que se deu legir : « Armem-nos de plumas agudas / per ornar lo gascon lengatge, / per qu’òm presique d’atge en atge / (que) la gent(a), (e) tan bèla parladura, / coma (la Gasconha dins lo mestièr de las) armas es venceira ».

J.P.