Academia Occitana

Perqué Tolosa?

Academia Occitana

Jorn per jorn

Perqué Tolosa?

D’una antiquitat mens prestigiosa que Marselha mas mai anciana, Tolosa - coma sas omonimas del sud dels Pirenèus - deu son nom als pòbles aquitans primitius que vivián aquí abans las èrsas celticas. Ocupava alavetz una posicion estrategica sus aquela « via de l’estanh » entre l’ocean e la Mediterranèa, a la joncion del camin fluvial e del camin terrèstre. Serà puèi la capitala dels Vòlques Tectosages als quals los Romans fisaràn la garda dels confinhs de la Gàllia narbonesa. L’emperador August ne farà una colonia romana qu’aurà per mission d’ancorar aquela Província narbonensis, ja latinizada, a la província granda d’Aquitània ont los pòbles celtics costejavan los pòbles aquitans d’origina, e serà Tolosa Palladia. Installats, per Roma encara, al nòrd de Garona per far barri contra las invasions barbaras, los Gòts ocuparàn sièis civitates en Aquitània e, per clavar l’ensemble, una en Narbonesa, la de Tolosa que serà lor capitala. Lo reialme de Tolosa, desenvolopat de l’ocean als Alps e de Léger als Pirenèus, puèi a las Colomnas d’Ercules, serà la matritz d’un Estat aquitan, que jos mai d’una fòrmas durarà cinc sègles, e de l’actual Estat espanhòl. Es a Tolosa que foguèt arrestada pel rei Eud, de la dinastia novèla dels Eodides, la conquista aràbia de l’Euròpa. Es de Tolosa, sus l’òrdre del rei carolingian d’Aquitània Loís 1èr lo Piós, jos lo comandament de Berà, « princèp dels Gòts » - futur comte de Barcelona -, de Guilhèm, duc de Tolosa - « sant Guilhèm » -, e de Sanç, « princèp dels Gascons », que comencèt la reconquista amb la liberacion de Barcelona e la creacion de la marca d’Espanha, futura Catalonha. Los raimondins que se diràn modèstament comtes de Tolosa, seràn tanben ducs de Narbona o de Gotia (futur Lengadòc-bas) e marqueses de Provença, e de còps que i a ducs d’Aquitània. Dels territòris dels comtes de Tolosa, après l’annexion a la França, se faguèt lo govèrn del Lengadòc, del Velai al Comenge, del Nimesenc a l’Albigés, dont Tolosa èra la capitala administrativa. Al sègle seguent e fins a la Revolucion francesa la juridiccion del parlament de Tolosa englobava un airal plan mai bèl encara, espandit en Gasconha, Aguianha e Auvernhe. Après los Cent Jorns e la casuda de l'Empèri, en 1815, se creèt tornar mai a Tolosa un efemèr reialme d’Aquitània - « reialme trobador » escriguèt un istorian en tot creire ironizar - que correspondiá (e un pauc mai) al territòri occitan… En 2014 donc, un anniversari : lo de la (re)creacion de Tolosa, nòstra capitala istorica, que podèm fixar a l’an 14, data extrèma, la de la mòrt del fondator. E, l'an que ven, un autre...

Tolosa : una idèa que fa la diferéncia entre occitanistas e regionalistas.

J. P.