Academia Occitana

L’ora es a tornar pensar l’organizacion territoriala de l’espaci occitan. Presentam aquí nòstre vejaire, dictat per la volontat d’associar las condicions del desvolopament economic a la promocion de nòstra cultura al dintre de regions de « talha europèa ».

Prepausam una Occitania agropada altorn de tres regions al lòc de sieis.

Una region Aquitània-Lengadòc (Bordèu, Pau, Tolosa).

Pensam que cal reünir las regions Aquitània e Miègjorn-Pirenèus e lor associar d’un costat los departaments d’Auda e dels Pirenèus-Orientals, de l’autre la region Peitau-Charanta. Lo restacament d’Auda es evident. Lo dels Pirenèus-Orientals seriá un atot de pes per dinamizar nòstra accion en ligason amb Catalonha. Lo de la region Peitau-Charanta seriá necessari : 1) per far intrar la Charanta lemosina dins una region activa sul plan occitanista ; 2) per defugir una associacion Peitau-Charanta / Lemosin qu’auriá per consequéncia de far passar Auvernhe en Ròse-Alps ; 3) per de rasons istoricas e simbolicas, car se tracta d’una anciana region occitana que donèt lo jorn al primièr trobador, Guilhèm de Peitieus ; 4) perque aquela region es jos l’influéncia de Bordèu. Dins aquel ensemble, la Gasconha retrobariá son unitat perduda…

Una region Provença-Lengadòc (Montpelhièr, Marselha, Niça).

Seriam d’acòrdi pel restacament a la region Provença-Alps-Còsta-d’Azur dels departaments de Gard e d’Eraut coma ja prepausat per de responsables politics e economics. Caldriá tanben qu’aquela region gardèsse los Alps-Nauts (Hautes-Alpes) e se podiá préner Droma e Ardècha a la region Ròse-Alps, seriá perfèit (mas non cal tròp somiar).

Una region Auvernhe-Lemosin (Lemòtges, Clarmont).

Seriam d’acòrdi per una unificacion de las regions Auvernhe e Lemosin amb lo restacament del departament de Losera. Lo restacament de Losera (lo Gavaldan amb son « lengadocian en -cha » segon L. Alibèrt) permetriá als Occitans del nòrd de s’ancorar al sud cap a Aquitània-Lengadòc e Provença-Lengadòc. Los departaments de Léger-Naut e Losera se pòdon dire istoricament de Lengadòc. Los estatjants ne son conscients.

Las tres regions prepausadas - aquí dessenhadas esquematicament e que demandarián d’adobaments sus sos limits - aurián en comun de possedir una part del Lengadòc istoric : lo còr de las tèrras « de lenga d’òc » annexat a la França e uèi ligam indefugible entre elas. Al nosèl de las tres regions, Trèves, caplòc de canton del Gard amb 120 estatjants...

J. P.