Academia Occitana

Dialògue / monològue

Jorn per jorn

Dialògue / monològue

- Non, non e non : aquò passa pas !

- Qu’es aquò que non passa ?

- Lo non !

- Lo non ?

- Òc ! La negacion amb « non » !

- Nooooon ?

- Es un arcaïsme. Se deu pas emplegar.

- Aparten a la lenga classica, mas es plan conservat en Gasconha e en Occitania centrala per de personas qu’an dreit al respècte, e fin finala s’emplega un pauc pertot se i volèm agaitar de prèp. Totes los escrivans contemporanèus n’an fait usatge. Es la marca de distincion de l’occitan comun.

- Es coma vòstra -e de sosten, qu’es una vergonha. Cal dire « catalòg », « dialòg », « antropològ », « sarcofag », « aerodròm »… (*).

- Mas non se ditz pas dins la lenga viva, que coneis ja « clèrgue », « pargue », « mague », « olme », « domèrgue » emai « lume » en Provença, per reténer las consonantas finalas fugidissas... Despuèi al mens lo sègle XVI, amb la mudason fonologica, totes los autors dison « dialògue », « prològue » etc. per çò que lo « g » final non se poiriá manténer al plural, que -gs se cambiariá en -ts. Ne seriá parièr dins « aerodròm » ont la -m finala seriá prononciada -n. E alavetz…

- Se disiá « astrològ », « prològ » e « aerodròm » a l’Edat Mejana, e atal cal dire uèi. E quitament, avèm trobada a Niça, del sègle XIV, una mencion de « moder », fòrma de « modèrn ». Vesètz plan !

- Ensagi.

J. P.

* An adoptada la « e » de sosten la màger part dels autors de diccionaris recents : Jacme Taupiac, 1992 ; Gilbèrt Narioo, Michel Grosclaude, Patric Guilhemjoan, 2003 ; Patric Guilhèmjoan, 2005 ; Cristian Rapin, 2006 ;  Ives Lavalade, 2010 ; Pèir Morà, 2011… E i a los que trantalhan : Elie lèbre, Guy Martin e Bernard Moulin, 1992 : « catalòg » e « filosòfe » ; Mirelha Braç, Robèrt Martí, Alan Roch, Joan-Claudi Sèrra, 2002 : « catalòg(ue), « filosòf(e) » ; Jòrgi Fettuciari, Guiu Martin e Jaume Pietri, 2003 : « filològ -ògue » e « filosòf (e) ; Cristian Omelhièr, 2003, « filosòfe » ; Joan-Claudi Sèrras, 2007 : « catalòg(ue) », « filosòf(e) », « aerodròme ».