Academia Occitana

Una lenga artificiala

Academia Occitana

Jorn per jorn

Una lenga artificiala

Es una bona novèla. Demest las « lengas regionalas » en debat dins la premsa se parla enfin (pas en ben coma pensatz) de l’occitan coma d’un interlocutor màger. Seriá una lenga inventada dins las annadas 1950 : l’argument non es nòu mas sembla ara que serà privilegiat a cò dels professionals de la desinformacion. L’error pels defensors de las lengas minorizadas seriá d’intrar dins lor jòc, dins la trapèla que nos tendon. L’occitan es una lenga « artificiala » ? Òc, plan segur : l’occitan es una lenga artificiala ! E mai etimologicament. Es estada fargada despuèi dos millenaris pels òmes d’aqueste país e son evolucion non s’es jamai arrestada. Coma totas las lengas vivas, es traversada de contunh de dinamicas intèrnas e de corrents internacionals, e enriquís son vocabulari de totes los mots de la vida. Coma per tota lenga viva, dins tota societat, una diferéncia existís entre la lenga parlada e la lenga escrita, agravada aquí pel fait que l’immensa majoritat dels occitanofòns son vodats a l’analfabetisme e a l’ignorància per lor pròpri poder politic (quina que siá sa color) dins un projècte clar d’eradicacion. Una lenga artificiala dison ? Per çò qu’es de las lengas naturalas, coneissèm lo bramadís dels ases… e dels lops.

J.P.